Pots sentir el meu cor?

Pots sentir el meu cor? Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat?Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Pots ajudar els desesperançats?Bé, em poso de genolls.Pots salvar l’ànima d’aquest bastard?M’esperaràs? Ho sento germans,Ho sento, estimadaPerdona’m, pare.T’estimo, mare. Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat?Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Tinc por d’apropar-me passa i odio estar sol.Espero aquest sentiment que no sento del tot.Com més amunt arribo, més avall m’enfonso.No puc ofegar els meus dimonis, ells saben nedar. Pots sentir el meu cor? Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat? Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Pots sentir el meu cor? – Can you feel my heart? – Bring Me The HorizonMiquel Florido...

Llàgrimes negres

Quan estic en aquest estat d’ànim,Desitjaria ser cecA vegades la vida se’m fa més llarga que el dolorSento el poder de la meva penaLa mort seria un bon alleugerimentTots els secrets que oculto, moririen amb mi La depressió és la meva única amigaAquesta tortura mai acabaràPermet-me seguir somniant en el celSegueixo plorant en somnisEscoltes els meus crits sense fi?Quan m’esvaeixo, m’esvaeixo.Aquest fluid a la galta, em drena i em torno dèbilEl meu cor està desolat, fred. Sang negraLlàgrimes negres Llàgrimes negresLlàgrimes negres La vida és com una massacreTinc un deute amb mi mateix però no puc pagarAviat, quan li truco tot el dia, llunyMai he notat el que tu en dius culpabilitatLa meva pena destruirà el món que he construïtAquest fluid a la galta, em drena i em torno dèbil El meu cor està desolat, fred.Sang negraLlàgrimes negres Llàgrimes negresLlàgrimes negres Llàgrimes...

Me’n vaig anar amb el vent

El pes del món reposa sobre una fina capa de gelQuan es trenqui la superfície, trobaré el paradís?Mentre es va congelant fins a la mort, va deixant de reflectirAmb retrospectiva, he sigut una pèrdua de tempsM’agradaria fer un salt de fe, però perdia el meu corAl final, obtindré l’infern que em mereixoSempre deixo que se m’endugui el ventArrossegant-me per sortir de la meva mentDéu sap que he perdut tota la feUna malaltia sense remei, excepte pels que són dins meuAlguna vegada t’has preguntat com de profund pots enfonsar-te en el no-res?Desintegra’mAniquila’m,Recordes quan em vas dir…?“Amic meu, l’esperança és una presó”L’esperança és una presóDe tots els patrons que podria elaborarHe construït un laberint sense escapatòriaPer mantenir el meu jo tancat amb pany i forrellatSóc el meu pitjor enemicM’agradaria fer un salt de fe, però perdria el corAl final, obtindré l’infern que em...

Reina de les estrelles (Enllaç celestial)

El cor del viatger s’ha designat per ser lliureSense obligacions i l’ànima redimidaVaig saber que aquella part no era per a miQuan vaig conèixer la meva reina de les estrelles Nascut de les estrelles, com tots nosaltresPerò, poden dos camins, començar d’un mateix?Units altre cop, en algun lloc del tempsI il·lumina l’estel més brillant, al cel infinit Oh Reina de les estrellesQuant de temps fins queOh Reina de les estrellesEls somnis es compleixin? Els anys passen i creia que podria oblidarHe viscut en una mentida, és tot el que lamentoÉs millor per un home morir per l’espasaQue es marceixi per un amor no correspost Desitjaria ser el vent que juga amb el seu cabellTocar els seus llavis, dir-li que seré allàAnhelant el moment de l’eternitatLa llum de milers d’estels sempre em consolarà. Reina de les estrelles (Enllaç celestial, segona part) – Star Queen (Celestial Bond Part II)...

Traïció viciosa

Les teves mentides em consumeixen, amb cada alenada em cremoCom m’havia pogut creure que la veritat era als teus ullsLa meva vida ara és caos i la teva llengua, cau en desgràciaAixeca’t d’aquest malson, no la tornaré a estimar Les meves nits ara són plenes d’agonia, igual que la teva fragància sura a l’aireI una pluja salada cau als meus llavisPrego a Déu no sucumbir altra vegada,Em desperto encadenat amb aquestes manilles arrencant la meva carni la sang que supura d’aquestes ferides és negra com la nit Ara compto enganys, ella diu que no vàrem tenir passatLes seves paraules xiulen a les oïdes i calen a la meva columnaAra, tal com es genera la ira, temo que el control se m’escapiSento que la closca que em sostenia, s’esquerda i desapareix. I pluja salada cau als meus llavis, prego a Déu no sucumbir altra vegada.Em desperto encadenat amb aquestes manilles arrencant la meva carnI la sang...

Records morts

Assegut en la foscor, no puc oblidar.Fins i tot ara, m’adono del temps que mai tindré.Una altra història de les amargues píndoles del destí.No puc tornar enrere, no puc tornar enrere…Per tu em vas demanar que t’estimés, i així ho vaig fer…Vaig tractar les meves emocions com un contracte a complir.I quan me n’he anat, només he arribat fins aquí. El meu altre jo, és mort.Escolto la seva veu dins el meu cap…Nosaltres mai vam estar vius, i no naixerem un altre cop.Però mai sobreviuré mentre tingui records morts dins el meu cor.Em vas demanar que t’estimés, i així ho vaig fer.Amb l’ànima lligada amb un fort nus, vaig complir.I quan me n’he anat, només m’han quedat les cicatrius.L’altre jo, és mort.Ara desconec on pertanyo… I nosaltres mai vam estar vius, i no tornarem a néixer.Però, mai sobreviure amb records morts dins el meu cor.Records morts, dins el meu...

Travessant les platges del teu món

La sang s’escola per la sorraTota esperança esclafada, mortaA la vora de les tanques d’una fortalesa seguraHem creuat aquest món perdutTanta angoixa que hem vist La casa que deixem enrereNo va oferir res més que desesperacióSota el vel de la foscorVàrem marxar durant anys eternsMés enllà del brillant horitzó platejatExisteix un valent nou mónMés enllà del brillant horitzó platejat Travessant les platges del teu mónCadàvers amuntegats a les paretsDe la fortalesa d’Europa sorgeix una ombra per al teu paradísL’oblit i l’apatia t’esclafaran. Un continent més enllà de la recuperacióEns reben com a invasors de la foscorUna ferida abrupta com la carn d’aquesta terra;El dessagnament que es neguen a frenar Travessant les platges del teu mónCadàvers amuntegats a les paretsDe la fortalesa d’Europa sorgeix una ombra per al teu paradísL’oblit i l’apatia t’esclafaran. Travessant les platges del teu...

Ulls salvatges

Hem construït els nostres somnis de les cendres dels teus malsons Carregarem amb els pecats dels nostres pares, des del bressol fins a la tombaHem obert els nostres camins a través de la foscor on ens vas deixarAra cavalquem pel ventre de la bèstiaSom aquells diamants que prefereixen seguir sent carbó Contra la majoriaContra tot pronòsticContra el mónPer sempre menyspreats Som els fills dels bastardsSom els que refusem créixer fredamentSom l’espina del teu costatSom els lladres en la nitI venim a prendre el que és nostreSense penedimentsHeretem els pecats dels pares, ara obtenim la venjança. Des de les cendres dels teus malsonsDes del bressol fins a la tombaVam obrir camí a través de la foscor que ens vau deixarAra cavalquem pel ventre de la bèstiaSom els diamants que opten per seguir sent carbó.Una generació nascuda per ser testimoni de la fi del món Nascuts com a testimonis de la fi...