Assegut en la foscor, no puc oblidar.Fins i tot ara, m’adono del temps que mai tindré.Una altra història de les amargues píndoles del destí.No puc tornar enrere, no puc tornar enrere…Per tu em vas demanar que t’estimés, i així ho vaig fer…Vaig tractar les meves emocions com un contracte a complir.I quan me n’he anat, només he arribat fins aquí. El meu altre jo, és mort.Escolto la seva veu dins el meu cap…Nosaltres mai vam estar vius, i no naixerem un altre cop.Però mai sobreviuré mentre tingui records morts dins el meu cor.Em vas demanar que t’estimés, i així ho vaig fer.Amb l’ànima lligada amb un fort nus, vaig complir.I quan me n’he anat, només m’han quedat les cicatrius.L’altre jo, és mort.Ara desconec on pertanyo… I nosaltres mai vam estar vius, i no tornarem a néixer.Però, mai sobreviure amb records morts dins el meu cor.Records morts, dins el meu...

La sang s’escola per la sorraTota esperança esclafada, mortaA la vora de les tanques d’una fortalesa seguraHem creuat aquest món perdutTanta angoixa que hem vist La casa que deixem enrereNo va oferir res més que desesperacióSota el vel de la foscorVàrem marxar durant anys eternsMés enllà del brillant horitzó platejatExisteix un valent nou mónMés enllà del brillant horitzó platejat Travessant les platges del teu mónCadàvers amuntegats a les paretsDe la fortalesa d’Europa sorgeix una ombra per al teu paradísL’oblit i l’apatia t’esclafaran. Un continent més enllà de la recuperacióEns reben com a invasors de la foscorUna ferida abrupta com la carn d’aquesta terra;El dessagnament que es neguen a frenar Travessant les platges del teu mónCadàvers amuntegats a les paretsDe la fortalesa d’Europa sorgeix una ombra per al teu paradísL’oblit i l’apatia t’esclafaran. Travessant les platges del teu...

Hem construït els nostres somnis de les cendres dels teus malsons Carregarem amb els pecats dels nostres pares, des del bressol fins a la tombaHem obert els nostres camins a través de la foscor on ens vas deixarAra cavalquem pel ventre de la bèstiaSom aquells diamants que prefereixen seguir sent carbó Contra la majoriaContra tot pronòsticContra el mónPer sempre menyspreats Som els fills dels bastardsSom els que refusem créixer fredamentSom l’espina del teu costatSom els lladres en la nitI venim a prendre el que és nostreSense penedimentsHeretem els pecats dels pares, ara obtenim la venjança. Des de les cendres dels teus malsonsDes del bressol fins a la tombaVam obrir camí a través de la foscor que ens vau deixarAra cavalquem pel ventre de la bèstiaSom els diamants que opten per seguir sent carbó.Una generació nascuda per ser testimoni de la fi del món Nascuts com a testimonis de la fi...

Ja ho havia vist tot Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat aquestes frases un centenar de vegadesI ja ho havia vist tot Som prou a prop?Hi ha una cosa que he de confessarCrec que hem perdut el rumbNo hi ha l’espurna en aquells ulls. En quin merder m’he posat?No queda res a dir Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat aquestes frases un centenar de vegadesI ja ho havia vist tot No hi sura res a l’aire, aquesta nit.Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat...

Simplement, deixa-ho anar, no et vull perseguir mésNo puc estar segur pel que lluitemSé el que t’espanta i penses que potser me n’aniréNo me’n vaig, no me n’aniré.I si estàs pensant que podria, podria desviar-meRecorda aquesta pregunta;I si no fos res? Què passaria si això fos cert?Si no fos res, noia, res sense tu…I què si estic enfadat, què creus que faria?T’he dit que t’estimo, noia, no sóc res sense tu.Sé que és difícil, sembla que hem treballat tant durant aquest llarg tempsUn suau i estrany orgull que ens diu que no estem equivocats.Sento la teva veu, em dius que mai te n’aniràs.I m’ho crec, m’ho crec.I si estàs pensant que podria, podria desviar-meRecorda aquesta pregunta;I si no fos res? Què passaria si això fos cert?Si no fos res, noia, res sense tu…I què si estic enfadat, què creus que hauria de fer?T’he dit que t’estimo, noia, no sóc res sense tu.I podem seguir...

Emprenyat!Només quan els destinsCol·lideixenTenim un petit sabor únic?El llibertSaps què vull dir?Hiroshima, un diumenge Tenies un regal,Eres el regalPerò sempre hi ha una maleïda capturaUna benedicció i una maledicció.Has fet que funcioniL’univers sembla molt més petit Llegenda! Bastard! Millor amic!Per què?Per què els límits s’han de reajustar?Heroi! Màrtir! Misteri!Déu, ell era el millor de tots nosaltresEl món mai tornarà a veure un altre fill de puta boig com tu!El món mai coneixerà un home tan increïble com tu!Mai serà el mateix,Vull la culpaSer-ne el més culpableNo pot ser aixíPer què el fillVa ser la víctima que ells van arrestar Estic fotudament enutjatAmb tot aixòT’has d’adonar que et sents perdutEls miracles són autènticsT’ajuden a sanarEt fan sentir que les coses van a millor Pare! Germà! Cap de turc! Per què?Per què només hem pillat aquesta...