Entrevista a ETV Llobregat

Programa “Vull una resposta”, presentat per Jaume Marfany. Emès en directe el 8/4/21 a les 20:25.

Entrevista escrita a Miquel Florido – Abril 2021

Entrevista publicada el 8/4/21 al setmanari penedesenc “El cargol”. En Miquel Florido és un jove autor quintinenc que resideix a Vilafranca. Ha publicat el seu tercer llibre i primera novel·la “Et recordaré”. Com va produir-se la publicació? Volia que Et recordaré es publiqués amb tapa dura i cosit. És la meva filla pròdiga i sentia la responsabilitat d’oferir el millor resultat possible en la primera edició. A més, un text de la seva envergadura ho mereix. Per sufragar els elevats costos, vaig obrir un mecenatge amb sistema de recompenses segons aportació i va anar francament bé, gairebé duplicant els mínims demanats. La Lisa es lleva complint els divuit anys… A partir d’aquí el component del misteri es dispara perquè no deixen de succeir-li fets fora del comú. És una noia llesta, pragmàtica i es guia per la seva pròpia lògica. Des que un company de l’institut és trobat...

Abril 2021 [Agenda]

Com cada abril, ens acostem a Sant Jordi, la data marcada que ens apropa a autors, lectors, llibreters i ens conjuga entre el roig de les roses i el blanc en diferents tons de les pàgines dels llibres. És un mes carregadet per a mi i faré una enumeració dels actes o publicacions on em podeu trobar. L’aniré actualitzant si s’hi afegissin actes oberts. Dijous 1 d’abril: -Ressenya d’Et recordaré a El cargol, escrita per la crítica literària Anna Ruiz Mestres. Llegeix-la ja en aquest enllaç. Dijous 8 d’abril: -Entrevista escrita a El cargol.-20:25h – Entrevista en directe a ETV Llobregat, al programa Vull una resposta. El podreu veure en directe en aquest enllaç i posteriorment en diferit a la carta o al meu canal de YouTube. Diumenge 18 d’abril:A les 12h al pati de la biblioteca de Sant QuintíPresentació del llibre Sant Quintí essencial –...

Ressenya a El cargol, per Anna Ruíz Mestres

L’Anna és professora de llengua catalana i crítica literària entre d’altres moltes qualitats que la componen, una defensora de la llengua i la cultura. El cargol és el setmanari gratuït del Penedès que surt cada dijous. Us exposo la crítica que ha sortit publicada avui dijous 1 d’abril del 2021 i posteriorment la versió completa. L’ACTUALITAT:Et recordaré de Miquel Florido Et recordaré, és una novel·la de ciència-ficció, ambientada a Crisol, una ciutatdel futur, però no massa llunyà, on la xarxa és omnipresent. Lisa, laprotagonista, es mourà constantment en els dos mons, el real i el virtual. Unaacció trepidant atraparà al lector fins al desenllaç de l’obra. A la vegada el seumonòleg interior ens farà reflexionar de manera profunda i filosòfica sobre lasocietat que li ha tocat viure. Intrigant, apassionant, divertida i alhoraprofundament crítica i reflexiva. L’heu de...

Em falta el respirar.

Em faltaEm falta el respirar.Quan l’aire no circula entre la mascareta i la fortor externaLes paraules queden ofegades per la sordesa autoritzada d’una ideologia bordada, lligada, espremuda. Sense espai per exhalar, sense espai per cavil·lar.El pensament crític queda reduït a insults preparats per desacreditar.No surtis de la línia, no et desviïs del preestablert. Convergeix o pereix. Entossudit, emmurriat i ferm,em condemno per sempre més, a no creure amb els ulls embenats.A decidir per mi mateix.A no ser, qui em diuen que he de ser. Aire contra l’opressió.Respecte cap al divergent.La parla per bandera, sense punxa al capdavant.Les diferències ens han de complementar, no sembrar odi. Sempitern en el convenciment.Mentalitat oberta.Pensament crític, punt mig, optimització i resolució de conflictes.Fermesa i perseverança. És que potser no em coneixes així?Aleshores no em coneixes. Miquel...

Pots sentir el meu cor?

Pots sentir el meu cor? Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat?Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Pots ajudar els desesperançats?Bé, em poso de genolls.Pots salvar l’ànima d’aquest bastard?M’esperaràs? Ho sento germans,Ho sento, estimadaPerdona’m, pare.T’estimo, mare. Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat?Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Tinc por d’apropar-me passa i odio estar sol.Espero aquest sentiment que no sento del tot.Com més amunt arribo, més avall m’enfonso.No puc ofegar els meus dimonis, ells saben nedar. Pots sentir el meu cor? Pots escoltar el silenci?Hi veus, en la foscor?Pots reparar allò trencat? Pots sentir… Pots sentir el meu cor? Pots sentir el meu cor? – Can you feel my heart? – Bring Me The HorizonMiquel Florido...

Llàgrimes negres

Quan estic en aquest estat d’ànim,Desitjaria ser cecA vegades la vida se’m fa més llarga que el dolorSento el poder de la meva penaLa mort seria un bon alleugerimentTots els secrets que oculto, moririen amb mi La depressió és la meva única amigaAquesta tortura mai acabaràPermet-me seguir somniant en el celSegueixo plorant en somnisEscoltes els meus crits sense fi?Quan m’esvaeixo, m’esvaeixo.Aquest fluid a la galta, em drena i em torno dèbilEl meu cor està desolat, fred. Sang negraLlàgrimes negres Llàgrimes negresLlàgrimes negres La vida és com una massacreTinc un deute amb mi mateix però no puc pagarAviat, quan li truco tot el dia, llunyMai he notat el que tu en dius culpabilitatLa meva pena destruirà el món que he construïtAquest fluid a la galta, em drena i em torno dèbil El meu cor està desolat, fred.Sang negraLlàgrimes negres Llàgrimes negresLlàgrimes negres Llàgrimes...

Me’n vaig anar amb el vent

El pes del món reposa sobre una fina capa de gelQuan es trenqui la superfície, trobaré el paradís?Mentre es va congelant fins a la mort, va deixant de reflectirAmb retrospectiva, he sigut una pèrdua de tempsM’agradaria fer un salt de fe, però perdia el meu corAl final, obtindré l’infern que em mereixoSempre deixo que se m’endugui el ventArrossegant-me per sortir de la meva mentDéu sap que he perdut tota la feUna malaltia sense remei, excepte pels que són dins meuAlguna vegada t’has preguntat com de profund pots enfonsar-te en el no-res?Desintegra’mAniquila’m,Recordes quan em vas dir…?“Amic meu, l’esperança és una presó”L’esperança és una presóDe tots els patrons que podria elaborarHe construït un laberint sense escapatòriaPer mantenir el meu jo tancat amb pany i forrellatSóc el meu pitjor enemicM’agradaria fer un salt de fe, però perdria el corAl final, obtindré l’infern que em...