.

Sinopsi

“Et recordaré”, una novel·la de misteri i ciència ficció. La Lisa compleix divuit anys en un altre dia gris a la immensa ciutat de Crisòl. Per ella no significa gran cosa, forma part del transcurs de la vida, una vida que considera monòtona, avorrida i regida pel destí. Intel·ligent i calculadora, sempre fidel a la seva lògica, és una noia reservada i solitària, però no sempre ha estat així. La normalitat es trenca quan la professora arriba tard a classe i els comunica que un company de l’aula del costat, possiblement s’hagi tret la vida. El seu nom es Mark i la Lisa experimenta una estranya indiferència tot recordant que no fa pas gaire havien sortit junts. Ja a casa, revisa el correu; ha rebut un missatge sospitós, un text que només podria haver escrit una persona. Entre espantada i encuriosida, respon. Just al mateix instant, sense temps de reacció, rep...

Negre i blau

Has sentit mai a dir que l’amor, és una metàfora? Una metàfora de El sabor del terra La caiguda al terra Caic al terra Ens recordo, a tu i a mi Recordo el que vas fer Recordo estar entumit Recordo emmalaltir Pel sabor del terra, la caiguda al terra Has sentit mai a dir que l’amor, és una metàfora? Per la forma en que em vas fallar I ara et fallo jo Vull que m’escoltis amb molta, molta atenció Com les llengües de les serps, com la tempesta que em sacseja Com la mà que m’empeny, fins que em torni negre i blau Com la calma de la tardor, com l’amor que m’ha fallat Deixa que la terra se m’empassi Negre i blau Negre i blau Com la llengua de la serp, com la tempesta que em sacseja Com la mà que m’empeny, fins que em torni negre i blau Com la calma de la tardor, com l’amor que m’ha fallat Deixa que la terra se m’empassi Negre i blau Negre i blau Has sentit mai a dir que la mort és una...

La travessia de la grua

Vaig nàixer en aquest terror, sense saber qui era Només un nen, sense ser conscient de tota la misèria Ni la més remota idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir Com un delicte inexplicat va venir a segellar la meva fe Cap premonició de l’imminent fatalitat Sense saber de les disputes que em depararía la vida en un futur Aviat van anar-se’n els anys de la meva lleialtat Onze estius abans que la foscor caigués Conserva aquesta grua de paper, una entre mil Mai hi ha hagut un pecat per enterrar-me a mi mateix El meu crit de desesperança, no ha sigut escoltat Al contrari que jo, tu sabies que no hi ha Deus que puguin salvar-me Segueixo sense tenir ni idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir I per últim cop, proposo a les grues un adéu Travessant cap a la mort, com un tímid fantasma Invocadors d’un món plàcid Que mai m’encalçaran Mestres d’una vida en pau Movent-se...

Davallada

Tocat, però mai abatut! No hi ha res que em faci témer en aquest món Abandonat, però mai demanaré ajuda a aquells que volen veure’m defallir, per sempre arrossegant-me als seus peus, per sempre suplicant als seus nobles títols  Mai besaré aquesta corona i no me’n penedeixo de res! Sempre he sabut que aquest dia arribaria Dèbils premonicions que es fonen en coneixements És el moment de noves partides Molts punys alçats, molts ulls brillants Moltes veus cridant per una voluntat de poder Busco la salvació en la distancia, deixant l’agitació d’aquest món I tots els meus dimonis cauen en silenci, vaig deixar als perduts, molt temps enrere Vaig perdre els perduts, molt temps enrere Com les masses convergeixen al voltant de les seves torres Va sorgir una certesa apodíctica de dins meu Que sempre duria aquesta marca per sempre Mai besaré aquesta corona, no em penedeixo de res! Conec...

Servents reials

Servents reials, servents reials Voleu, voleu Viure per sempre, viure per sempre Sols, sols, sols? Perquè estem trencats Tota esperança és morta, però estem enfrontant-nos-hi Que algú salvi les nostres ànimes Com un ocell engabiat, intentant volar És el preu que hem de pagar? Desbordant ràbia, però seguim obeint Perquè dormim en un huracà Petits amants, petits amants Deixa anar, deixa anar, perquè És ara o mai, ara o mai Inspira, expira, inspira Perquè xoquem I abans de morir ens enfrontarem Que algú salvi les nostre ànimes Com un ocell engabiat, intentant volar És el preu que hem de pagar? Desbordant ràbia, però seguim obeint Perquè dormim en un huracà Ens escoltes? Potser encara no te n’has assabentat Hem perdut el rumb totalment Segueixes als núvols? O no et pots concentrar? És a nosaltres a qui trairem Ens escoltes? Potser encara no te n’has assabentat Hem perdut el rumb totalment...

Per sempre a les teves mans

Sé que puc mantenir el cap ben amuntSense oblidar per on puc caureSegueixo trobant el perquè i una raóAquest conflicte em segueix omplint Verí de desconfiança dins meuNo sóc l’home que busquesMira dins meu Creu en mi de la mateixa forma que vaig creure en tuSé que podríem haver-ho fet juntsCreu en mi, com he cregut en tuEl meu cor estaria per sempre a les teves mans Com segueixo enyorant el febrerAra, aquest es converteix en el moment de tots els nostres errorsSegueixo trobant el perquè i una raóAquest conflicte em segueix omplint Verí de desconfiança dins meuNo sóc l’home que busquesMira dins meu Creu en mi de la mateixa forma que vaig creure en tuSé que podríem haver-ho fet juntsCreu en mi, com he cregut en tuEl meu cor estaria per sempre a les teves mans Creu en mi de la mateixa forma que vaig creure en tuSé que podríem haver-ho fet juntsCreu en mi, com he cregut en tuEl...

No és pas el teu funeral.

Alexi Laiho, cantant i guitarrista principal del grup musical de death metal melodic finès, Children Of Bodom, va morir fa uns dies, aquest 2021 que tot just comença. Des del meu teclat he volgut fer-li un homenatge, traduint de forma interpretada la lletra de la cançó “Not my funeral” de l’àlbum “Relentless reckless forever” del 2011 i el qual va ser el seu primer CD que vaig comprar de sortida. De COB, en tinc records de la meva adolescència, quan tot just començava a descobrir el metall, un que m’ha acompanyat durant llargues hores d’escriptura i també d’inspiració, tant pel so dels instruments en harmonia com per les lletres punyents i alhora reflexives. Tot i que COB té algunes lletres força transparents i de poca reflexió, també, però amb molta, molta canya i solos insuperables. Els vaig poder veure i escoltar en directe el 2013 a...