.

Sinopsi

“Et recordaré”, una novel·la de misteri i ciència ficció. La Lisa compleix divuit anys en un altre dia gris a la immensa ciutat de Crisòl. Per ella no significa gran cosa, forma part del transcurs de la vida, una vida que considera monòtona, avorrida i regida pel destí. Intel·ligent i calculadora, sempre fidel a la seva lògica, és una noia reservada i solitària, però no sempre ha estat així. La normalitat es trenca quan la professora arriba tard a classe i els comunica que un company de l’aula del costat, possiblement s’hagi tret la vida. El seu nom es Mark i la Lisa experimenta una estranya indiferència tot recordant que no fa pas gaire havien sortit junts. Ja a casa, revisa el correu; ha rebut un missatge sospitós, un text que només podria haver escrit una persona. Entre espantada i encuriosida, respon. Just al mateix instant, sense temps de reacció, rep...

Ja ho havia vist tot

Ja ho havia vist tot Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat aquestes frases un centenar de vegadesI ja ho havia vist tot Som prou a prop?Hi ha una cosa que he de confessarCrec que hem perdut el rumbNo hi ha l’espurna en aquells ulls. En quin merder m’he posat?No queda res a dir Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat aquestes frases un centenar de vegadesI ja ho havia vist tot No hi sura res a l’aire, aquesta nit.Cada segon està atrapat en la tristesaCada cap de setmana és una guerraI m’ofego en un deja vúQue ja hem vist abans No vull fer això jo mateixNo vull viure com un disc trencatHe escoltat...

I si no fos res?

Simplement, deixa-ho anar, no et vull perseguir mésNo puc estar segur pel que lluitemSé el que t’espanta i penses que potser me n’aniréNo me’n vaig, no me n’aniré.I si estàs pensant que podria, podria desviar-meRecorda aquesta pregunta;I si no fos res? Què passaria si això fos cert?Si no fos res, noia, res sense tu…I què si estic enfadat, què creus que faria?T’he dit que t’estimo, noia, no sóc res sense tu.Sé que és difícil, sembla que hem treballat tant durant aquest llarg tempsUn suau i estrany orgull que ens diu que no estem equivocats.Sento la teva veu, em dius que mai te n’aniràs.I m’ho crec, m’ho crec.I si estàs pensant que podria, podria desviar-meRecorda aquesta pregunta;I si no fos res? Què passaria si això fos cert?Si no fos res, noia, res sense tu…I què si estic enfadat, què creus que hauria de fer?T’he dit que t’estimo, noia, no sóc res sense tu.I podem seguir...

Escèptic

Emprenyat!Només quan els destinsCol·lideixenTenim un petit sabor únic?El llibertSaps què vull dir?Hiroshima, un diumenge Tenies un regal,Eres el regalPerò sempre hi ha una maleïda capturaUna benedicció i una maledicció.Has fet que funcioniL’univers sembla molt més petit Llegenda! Bastard! Millor amic!Per què?Per què els límits s’han de reajustar?Heroi! Màrtir! Misteri!Déu, ell era el millor de tots nosaltresEl món mai tornarà a veure un altre fill de puta boig com tu!El món mai coneixerà un home tan increïble com tu!Mai serà el mateix,Vull la culpaSer-ne el més culpableNo pot ser aixíPer què el fillVa ser la víctima que ells van arrestar Estic fotudament enutjatAmb tot aixòT’has d’adonar que et sents perdutEls miracles són autènticsT’ajuden a sanarEt fan sentir que les coses van a millor Pare! Germà! Cap de turc! Per què?Per què només hem pillat aquesta...

Negre i blau

Has sentit mai a dir que l’amor, és una metàfora? Una metàfora de El sabor del terra La caiguda al terra Caic al terra Ens recordo, a tu i a mi Recordo el que vas fer Recordo estar entumit Recordo emmalaltir Pel sabor del terra, la caiguda al terra Has sentit mai a dir que l’amor, és una metàfora? Per la forma en que em vas fallar I ara et fallo jo Vull que m’escoltis amb molta, molta atenció Com les llengües de les serps, com la tempesta que em sacseja Com la mà que m’empeny, fins que em torni negre i blau Com la calma de la tardor, com l’amor que m’ha fallat Deixa que la terra se m’empassi Negre i blau Negre i blau Com la llengua de la serp, com la tempesta que em sacseja Com la mà que m’empeny, fins que em torni negre i blau Com la calma de la tardor, com l’amor que m’ha fallat Deixa que la terra se m’empassi Negre i blau Negre i blau Has sentit mai a dir que la mort és una...

La travessia de la grua

Vaig nàixer en aquest terror, sense saber qui era Només un nen, sense ser conscient de tota la misèria Ni la més remota idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir Com un delicte inexplicat va venir a segellar la meva fe Cap premonició de l’imminent fatalitat Sense saber de les disputes que em depararía la vida en un futur Aviat van anar-se’n els anys de la meva lleialtat Onze estius abans que la foscor caigués Conserva aquesta grua de paper, una entre mil Mai hi ha hagut un pecat per enterrar-me a mi mateix El meu crit de desesperança, no ha sigut escoltat Al contrari que jo, tu sabies que no hi ha Deus que puguin salvar-me Segueixo sense tenir ni idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir I per últim cop, proposo a les grues un adéu Travessant cap a la mort, com un tímid fantasma Invocadors d’un món plàcid Que mai m’encalçaran Mestres d’una vida en pau Movent-se...

Davallada

Tocat, però mai abatut! No hi ha res que em faci témer en aquest món Abandonat, però mai demanaré ajuda a aquells que volen veure’m defallir, per sempre arrossegant-me als seus peus, per sempre suplicant als seus nobles títols  Mai besaré aquesta corona i no me’n penedeixo de res! Sempre he sabut que aquest dia arribaria Dèbils premonicions que es fonen en coneixements És el moment de noves partides Molts punys alçats, molts ulls brillants Moltes veus cridant per una voluntat de poder Busco la salvació en la distancia, deixant l’agitació d’aquest món I tots els meus dimonis cauen en silenci, vaig deixar als perduts, molt temps enrere Vaig perdre els perduts, molt temps enrere Com les masses convergeixen al voltant de les seves torres Va sorgir una certesa apodíctica de dins meu Que sempre duria aquesta marca per sempre Mai besaré aquesta corona, no em penedeixo de res! Conec...