La primera lluna plena de gener de 1714 il·lumina els cossos ensangonats d’uns granaders de Felip V, estesos sense vida en un camp del Penedès. Emboscada prop de Sant Martí Sarroca, gent de pagès de la contrada els ha mort. Els pagesos han tastat la victòria, sí, però l’adversari és fort i cruel. Cuiten, ara, a resguardar-se de la seva venjança a Sant Quintí, modesta vila closa, magre recer. Rere els portals que tanquen la vila, cada nit durant sis llunes el gebre negre del pànic que s’abat sobre el cor de vilatans i forasters es fondrà a l’escalf de les contalles a la vora de les fogueres -històries regades de vi, d’aiguardent i d’oli novell negant generoses llesques de pa torrat. Durant sis llunes. Només sis. Després, les fogueres ja no s’encendran i l’aigua de la riera de Mediona baixarà tenyida de roig.