6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...

7 Fruit d’àngel

Es va llevar calmat i estúpidament content. El simple fet de conversar-hi una estona l’omplia de joia i, no, no era perquè tingués motius per seguir escrivint. Era perquè els seus cors cada vegada eren més a prop l’un de l’altre. S’hi va dur la mà, somrient i notant-ne el batec. Ella… La seva MUSA estava pendent d’ell, no l’ignorava, i es moria per veure-la. Aquell dia sí, aquella tarda varen coincidir. Sempre acompanyats de més gent i no pas per oci, però es veien, i a estones podien intercanviar algunes paraules, que poc a molt, el satisfeien i sempre aconseguia esbossar-li un bell somriure. Les llambregades que es feien l’un a l’altre eren un fet. Les seves mirades col·lidien sovint, i de vegades es quedaven allà, perennes mirades etèries que cap element podria moure. Se somreien o es feien alguna ganyota… O les dues coses alhora. Se la veia cansada i alhora carregada de...

8 MUSA?

N’estava fent un gra massa. MUSA, podrien ben bé ser les sigles d’alguna grolleria impertinent com Manipulador Usurpant Sentiments Aliens, o bé Maquiavel U(ho) Sabria Acabar (millor). Si intentava agafar-s’ho amb fredor, cosa que li costava bastant, perquè tot ell bullia d’amor sense control… Podria arribar a veure-ho des d’una perspectiva que potser no li agradava, però que semblava més realista. S’estava muntant una pel·lícula de collons. El fet d’estar tan ocupat entre feina i estudis, disposar d’una mínima vida social i a part, morir-se de ganes d’escriure alguna cosa, li estava provocant estirar d’una imaginació desbordant, que no era res més que això. Que tot el que escrivia només era ficció i que tot el que creia estar vivint per explicar-ho en aquesta història, era pura invenció. Que aquella noia ni tan sols el mirava. Que ella, segurament pensés, què pesat, o per què coi em...

Converses literàries a Sitges

El divendres 19 de juliol ales 19:30h tinc una cita amb qui vulgui venir al Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, situat a l’antic hospital. L’acte organitzat entre el col·lectiu Mir Geribert, autors penedesencs, del qual en formo part, i el CIM, consta de diverses xerrades col·loqui entre tres autors i on hi poden participar els assistents i cada conversa tindrà un fil conductor i un moderador. En el cas del 19 de juliol, el tema són els Gèneres literaris, on parlarem, entre el que sorgeixi, sobre la implicació de marcar amb un gènere una història per classificar-la, o de si una bona història ha de ser un conglomerat de gèneres, com la mateixa vida. Us hi espero, a tots els que volgueu venir. L’acte és gratuït. Enllaç Ajuntament de Sitges Cultura Enllaç Celler Antic Hospital de Sitges Més...

8.6 dIvEnDrEs 1.2

Li feia mal l’esquena, un mal endimoniat, i era de ballar. Ballar inútilment, ja que només havia servit per patir, de cos, ment i cor. El que havia previst no havia sorgit, un cop més el maleït final agredolç que sempre el seguia, fes el que fes, no se’n podia deslliurar. Quina tocada de nassos. La frustració podia amb ell. Era un tros de carbó, negre com la mort, però de vegades brillava intensament, mostrant el diamant que podia esdevenir. El gran problema era desprendre’s d’aquesta cuirassa fosca i lluir com li pertocava. Temors i inseguretats feien gala en un jove que en el fons estava ben segur que es podia menjar el món, i veure’s captivat per ella, el rompria per dins més del que s’havia pogut imaginar. Sempre li passava el mateix i no era capaç de canviar el rumb de les coses. Quin era el moment on fallava? On ficava la pota fins al fons? Potser era el mateix fet de voler...

8.5 Divendres 1.1

Li feia mal l’esquena, un mal endimoniat, i era de ballar. Sí, havia ballat amb una noia, i li agradava. Era bonica, però tampoc ens passem. A ell li atreia com li podria haver atret qualsevol altra, o sigui, el destí havia decidit que fos ella i ja està. Bé que cadascú té un tipus de preferència i la seva havien sigut aquelles galtes aparentment suaus i aquells llavis rosats sota uns ulls grans. O sigui tampoc passa res si no aconseguia sortir-se’n, sempre li passava el mateix, enamorar-se i acabar amb el seu ser, per un bon temps. Així que, bé, faria el que pogués però tampoc ho donaria tot, perquè en el fons, era una noia més. Segur que tenia tares mentals com tothom, i alguna al·lèrgia o malaltia incurable, encara que no fos visible d’entrada. Home, una discapacitat segur que no, però tot és podia desenvolupar, eh… Divendres havia ballat. I ella, era allà, al seu costat. Aquelles...