4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

5 En línia

Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix? Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar. Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia...

6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...

7 Fruit d’àngel

Es va llevar calmat i estúpidament content. El simple fet de conversar-hi una estona l’omplia de joia i, no, no era perquè tingués motius per seguir escrivint. Era perquè els seus cors cada vegada eren més a prop l’un de l’altre. S’hi va dur la mà, somrient i notant-ne el batec. Ella… La seva MUSA estava pendent d’ell, no l’ignorava, i es moria per veure-la. Aquell dia sí, aquella tarda varen coincidir. Sempre acompanyats de més gent i no pas per oci, però es veien, i a estones podien intercanviar algunes paraules, que poc a molt, el satisfeien i sempre aconseguia esbossar-li un bell somriure. Les llambregades que es feien l’un a l’altre eren un fet. Les seves mirades col·lidien sovint, i de vegades es quedaven allà, perennes mirades etèries que cap element podria moure. Se somreien o es feien alguna ganyota… O les dues coses alhora. Se la veia cansada i alhora carregada de...

8 MUSA?

N’estava fent un gra massa. MUSA, podrien ben bé ser les sigles d’alguna grolleria impertinent com Manipulador Usurpant Sentiments Aliens, o bé Maquiavel U(ho) Sabria Acabar (millor). Si intentava agafar-s’ho amb fredor, cosa que li costava bastant, perquè tot ell bullia d’amor sense control… Podria arribar a veure-ho des d’una perspectiva que potser no li agradava, però que semblava més realista. S’estava muntant una pel·lícula de collons. El fet d’estar tan ocupat entre feina i estudis, disposar d’una mínima vida social i a part, morir-se de ganes d’escriure alguna cosa, li estava provocant estirar d’una imaginació desbordant, que no era res més que això. Que tot el que escrivia només era ficció i que tot el que creia estar vivint per explicar-ho en aquesta història, era pura invenció. Que aquella noia ni tan sols el mirava. Que ella, segurament pensés, què pesat, o per què coi em...

Converses literàries a Sitges

El divendres 19 de juliol ales 19:30h tinc una cita amb qui vulgui venir al Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, situat a l’antic hospital. L’acte organitzat entre el col·lectiu Mir Geribert, autors penedesencs, del qual en formo part, i el CIM, consta de diverses xerrades col·loqui entre tres autors i on hi poden participar els assistents i cada conversa tindrà un fil conductor i un moderador. En el cas del 19 de juliol, el tema són els Gèneres literaris, on parlarem, entre el que sorgeixi, sobre la implicació de marcar amb un gènere una història per classificar-la, o de si una bona història ha de ser un conglomerat de gèneres, com la mateixa vida. Us hi espero, a tots els que volgueu venir. L’acte és gratuït. Enllaç Ajuntament de Sitges Cultura Enllaç Celler Antic Hospital de Sitges Més...