Arrels de música a Moja
De la música a Moja, de la història que en coneixem, de la que hem retrobat i de la que ens han explicat els nostres grans, la que molts recordem perquè l’hem viscuda i ens ha emocionat.
Dels seus sons i de les imatges que il·lustren cada moment que us expliquem, en trobareu referències en aquest recull, on s’estructura un relat que descriu no tan sols el seu contingut, sinó també, els indrets i diferents espais que hi estan vinculats d’aquest petit poble penedesenc.
Mitjançant aquesta amena lectura, que es descriu com una visita guiada, descobrireu el ric patrimoni musical mogenc, les veritables arrels del que coneixem sobre les músiques que acompanyaven les nostres danses, els nostres cants, concerts, recitals poètics, balls o tota mena d’esdeveniments religiosos, folklòrics i festius i que en molts moments encara acompanyen avui en els nostres dies.
Presentació de MUSA a Sant Quintí
Presentació de MUSA: Anatomia d’un enamorament, per Sant Jordi 2024 a Sant Quintí de Mediona.
Sant Jordi 2024, resum i retalls de premsa
Sant Jordi és la meca dels autors cada any. Aquest és un resum de la jornada i dels dies anteriors, de l’autor i editor Miquel Florido.
Sis llunes de fel i foc
La primera lluna plena de gener de 1714 il·lumina els cossos ensangonats d’uns granaders de Felip V, estesos sense vida en un camp del Penedès. Emboscada prop de Sant Martí Sarroca, gent de pagès de la contrada els ha mort. Els pagesos han tastat la victòria, sí, però l’adversari és fort i cruel. Cuiten, ara, a resguardar-se de la seva venjança a Sant Quintí, modesta vila closa, magre recer. Rere els portals que tanquen la vila, cada nit durant sis llunes el gebre negre del pànic que s’abat sobre el cor de vilatans i forasters es fondrà a l’escalf de les contalles a la vora de les fogueres -històries regades de vi, d’aiguardent i d’oli novell negant generoses llesques de pa torrat. Durant sis llunes. Només sis. Després, les fogueres ja no s’encendran i l’aigua de la riera de Mediona baixarà tenyida de roig.
Retaule de Mir Geribert: Príncep d’Olèrdola o el comtat del Penedès
El retaule de ‘Mir Geribert, príncep d’Olèrdola o el Comtat del Penedès’ és una obra per a ser representada a l’espai públic, places, parcs i altres entorns urbans i a la manera dels retaules o balls parlats populars. Pretén donar a conèixer aquest personatge de la història penedesenca i la seva rebel·lió. La rebel·lió de Mir Geribert, però, va fracassar. El procés històric que s’havia encetat a partir del segle XI, no va anar a favor de l’anunciat nou comtat del penedès. És el relat del mal fat d’un home contra la història. Però aquest episodi no és excepcional, sinó un més dels suposats intents de qüestionat l’autoritat establerta.
L’acció transcorre entre personatges tan il·lustres com els comptes de Barcelona Berenguer Ramon i Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda de Girona, el bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà Oliba, el científic olerdolenc Sunifred Llobet i nobles de l’època.
Un relat que conta un somni per uns i un malson per altres.
L’esperit del bosc
En Ton, la Laia i en Carles passegen pel bosc, desitjosos de descobertes que els facin emocionar. Arran d’una història increïble que els explica l’avi d’en Ton, voldran conèixer l’esperit del bosc, un fantàstic ésser que protegeix els qui es fereixen o es perden entre les seves entranyes.
L’esperit del bosc és un conte que et farà estimar, encara més, la natura que ens envolta i apreciar la importància de la sang i dels seus donants.
