Per fi tenim a les mans l’esperada novel·la del MF, un text de més de 700 pàgines i de llarga gestació, estimat i acaronat per l’autor, sense pressa, com un bon vi de criança. I això es nota en el contingut, en la trama, en els personatges, en l’estil. Vegem-ho. L’acció passa

Avui us vull parlar del llibre que m’ha ocupat el darrer mes. He de dir que cap llibre m’havia transmès tantes emocions a la vegada: ràbia, impotència, tristor. Però també: esperança, amor, amistat… Es tracta d’Et recordaré! La primera novel·la de Miquel Florido, una novel·la que succeeix a la immensa ciutat

En una ciutat d’un futur no gaire llunyà on l’ajuntament té el control de les dades de tots els ciutadans la Lisa s’avorreix amb el seu dia a dia, però de cop tot comença a canviar el dia que ella compleix divuit anys…És destacable que un noi pugui escriure en

És un llibre entretingut. El final sorprèn, no t’ho esperes, però és el més interessant de tot. Espero la segona entrega, recomanat.

Abans que res, felicitar-te per aquest treball de novel·la! Que ben lligat tot, i quina feinada d’hores d’inversió, impressionant. Igual que si fos un part, aquí has parit a la Lisa… A Et recordaré i enlloc de nou mesos de gestació, han sigut anys gestant-la, Felicitar-te, perquè és increïble el que has fet.