Quan vaig començar el llibre ho vaig fer animada perquè era una experiència nova per mi. No pas llegir en si, sinó el fet que fos un llibre amb contingut tan variat. Perquè en ell pots trobar-hi de tot; històries d’una pàgina que et faran pensar, reflexions d’una ment que

De l’autor local Miquel Florido, ens arriba aquest recull de relats.Ja he dit en diverses ocasions que jo no sóc amant dels relats curts, però l’estil fresc del Miquel m’ha fet passar una molt bona estona llegint el seu llibre.Els relats no segueixen una temàtica en comú, la qual cosa

M’agrada llegir autors locals i propers, descobrir escriptors que encara no han fet el salt, i el Miquel és un cas clar, que l’acabarà fent. La seva narrativa es completa i usa bon vocabulari, no s’entreté amb les descripcions més del compte i no posa palla a les històries, tot

El llibre m’ha sorprès molt gratament, quan vaig conèixer al Miquel ni tan sols sabia que escrivia, i quan m’ho va dir, vaig voler llegir-lo de seguida. Els relats gairebé tots m’han deixat amb ganes de més, de voler saber més coses sobre els personatges, sobre què podria passar després,

El llibre és força complet i m’ha agradat en general, personalment a mi m’agraden més les històries amb personatges en lloc de les reflexions. Els que més m’han agradat han sigut: Els bessons, El sentinella i Mar de glaç. Encara que he de dir que gairebé deixo de llegir per

Acabo d’acabar “Et faré ballar la ment” de Miquel Florido Díaz i us el recomano moltíssim: segur que no heu llegit mai res així; és un recull de relats molt diversos i d’una riquesa lèxica increïble! Cada relat juga amb una tipologia textual, un registre i un gènere diferent, des

Et faré ballar la ment és el primer llibre que llegeixo que conté diverses històries dins un sol llibre i m’ha fet veure que el fet de ser històries completament diferents pot ser, fins i tot, més emocionant que qualsevol altre. Quan llegia algun nom que em sonés d’algun altre

El llibre m’ha agradat. El llenguatge usat és força polit i ric, les descripcions molt complertes i en els capítols de sentiments s’hi veu vivència.M’ha agradat molt el dels bessons, manté la intriga fins al final. En canvi, «Mar de glaç» se m’ha fet pesat, deu ser que està pensat

Ho he de deixar clar. No sóc lector habitual, per no confessar que l’únic que llegeixo són articles i poca cosa més. Però, ‘Et faré ballar la ment’, és un llibre refrescant, dinàmic i que només m’ha durat un dia de vida. La varietat d’històries les quals en Miquel et