Novetats Sant Jordi 2020

Encara que la festa s’ha traslladat al 23 de juliol Sant Jordi és i sempre serà el 23 d’abril, o sigui que nosaltres, els aficionats als llibres, o persones en el món de l’escriptura, el sentim avui. Això és així i encara que aquest any no pugui ser a la rambla signant llibres, us porto alguns obsequis i descomptes! La gran revelació d’avui és que… La Lisa i CrisolModel: Alba Feliu BusquetsEdició: Ferran Duran Vallverdú Efectivament! “Et recordaré” serà publicada aquest 2020! Qui ho diu que el 2020 només són males notícies?… Ok, jo també ho dic, però intentarem canviar-ho, hahaha! El procés d’edició es troba en un punt avançat, però queda molta feina per fer. Espero tenir-lo enllestit entre després de l’estiu i abans de nadal. Que el llibre vegi la llum només depèn de tu, lector. Duré a terme un procés de Kickstarter amb...

Cavallerositat i rufianeria

Rere les pedregoses muntanyes grises, per un sinuós camí, descendia el cavaller amb determinació. Feia saltirons, sobreposant la seva força al pes de l’armadura. Acabava de deixar enrere el grup que durant aquells dies havia sigut part de la seva família i ho havia fet a consciència, convençut d’emprendre un nou viatge cap a un destí desconegut, però de ben segur, carregat d’aventures. Dalt de la muntanya s’havia creuat amb un poblat arrasat i engolit per unes flames que inicialment no sabia d’on havien sorgit. Entre les cases calcinades, una senyora de mitjana edat havia emergit de les cendres per dirigir-s’hi. Enduta per brams i plors li havia explicat que els enrogits havien atacat el poble feia escassos minuts i que creia que no quedaven més supervivents. El cavaller, amb el sol lluint contra el platejat de la seva armadura, estava al corrent de qui podrien ser. Els rumors deien...

Capítol 5 : Desig

   La nit és fosca i humida, fa fred i els carrers són buits. Em dirigeixo amb pas accelerat cap a la parada del tramvia, desitjant tenir la sort de poder agafar-ne un el més aviat millor. Em creuo amb un sensesostre, arremolinat entre cartrons, sota la tènue llum d’un fanal. Gairebé tots n’emeten la justa per il·luminar les zones segures del carrer. Mai se sap què et pots trobar a la zona obscura, possiblement busca-raons, mercenaris, gent sense papers, drogoaddictes, assassins, lladres i més púrria en general a l’aguait per trobar una víctima desprevinguda. Per aquest motiu, avanço ràpidament per les zones il·luminades i al cap d’uns cinc minuts sense descans ni problemes, arribo a la parada del tramvia. Decideixo no seure al banc perquè acabaria amb els pantalons xops d’humitat. En pocs segons veig que s’acosten uns fars des de la llunyania. Ja arriba, he tingut sort....