Quan vaig començar el llibre ho vaig fer animada perquè era una experiència nova per mi. No pas llegir en si, sinó el fet que fos un llibre amb contingut tan variat. Perquè en ell pots trobar-hi de tot; històries d’una pàgina que et faran pensar, reflexions d’una ment que sempre està en funcionament o històries amb uns personatges que, en poques pàgines, fan que ho vulguis saber tot d’ells. Si n’haig d’escollir alguna part en especial, jo he gaudit molt les històries més llargues, com la de l’Erik, en Crois o en Bruno; però també crec que tot el conjunt és un molt bon treball. Esperant pacientment que algunes d’aquestes aventures continuïn… mentrestant, m’aniré llegint “Et faré dansar l’ànima”!