Cavallerositat i rufianeria

Rere les pedregoses muntanyes grises, per un sinuós camí, descendia el cavaller amb determinació. Feia saltirons, sobreposant la seva força al pes de l’armadura. Acabava de deixar enrere el grup que durant aquells dies havia sigut part de la seva família i ho havia fet a consciència, convençut d’emprendre un nou viatge cap a un destí desconegut, però de ben segur, carregat d’aventures. Dalt de la muntanya s’havia creuat amb un poblat arrasat i engolit per unes flames que inicialment no sabia d’on havien sorgit. Entre les cases calcinades, una senyora de mitjana edat havia emergit de les cendres per dirigir-s’hi. Enduta per brams i plors li havia explicat que els enrogits havien atacat el poble feia escassos minuts i que creia que no quedaven més supervivents. El cavaller, amb el sol lluint contra el platejat de la seva armadura, estava al corrent de qui podrien ser. Els rumors deien...

MUSA

MUSA és una història sorgida del no-res, simplement de la imperiosa necessitat d’escriure i és aquí per a que la puguis gaudir. El dia 28/7/19 vaig publicar el primer capítol, i a partir d’aquí, n’he publicat un cada quatre dies. Té un total de deu capítols principals i un seguit d’extensions. MUSA pretén ser diferent. Innovador. L’escriptura d’una història que encara està passant. Una que encara no té un final definit i pot desenvolupar-se cap a racons inesperats de la ment humana i de la mateixa vida, en un altre plànol de la realitat. MUSA agafa l’estela d’Et faré dansar l’ànima, amb capítols breus i intensos, carregats de sentiment i reflexió sobre l’estima, tan dels altres com d’un mateix. Et convido a descobrir sobre la marxa com avança una trama que ha recorregut camins insospitats, sempre amb una cançó de fons...

1 Divendres

Li feia mal l’esquena, un mal endimoniat, i era de ballar. El divendres s’ho havia passat bé. De fet, havia anat de forma similar a tal com ho havia previst, però, com sempre, el final agredolç havia vençut la batalla. Com coi se superava aquella fase, si és que hi era? Esperava que no hi fos. Era com si el destí li clavés puntades de peu, una rere l’altre. Una fase de la seva vida on projectava amb minuciositat tot allò que volia fer i els objectius que volia assolir, però sempre, o gairebé sempre, se’n quedava a les portes. Brillants, repletes de diamants treballats, tallats a la perfecció. Potser no arribava a creuar-la per pur temor. Temor a que les punxes esmolades l’esmicolessin de punta a punta. Por a que els fiblons que feia temps que romanien estancats al seu cor, creixessin amb desmesura i acabessin amb els seus ànims i esperances. Divendres havia ballat. I ella, era allà, al...

3 Prendre partit

Escriure, observar i prou… No, allò no era factible. Havia d’adoptar el paper de protagonista per fer avançar la trama. Narraria el que faria i faria el que havia narrat. Narrador protagonista i… Estrella del seu propi relat de ficció? No, no… L’estrella, era ella! La seva estimada, la seva MUSA. Qui li havia despertat altre cop aquell instint narratiu, aquelles ganes de treure’s el que duia a dins. Efectivament, la paraula era MUSA. S’estremia en veure-la, la fitava i tremolava. El cor li vibrava de sobte, la mandíbula se li tensava i es posava nerviós. I ella, tan fresca, natural i innocentment despistada, distreta amb el seu vestit nou, elegant i sensual. Es posava bé l’escot cada trenta segons i acte seguit es passava la mà pels cabells de mitja melena, fins a les espatlles. Obria els ulls i sospirava, mirant enlloc. Això de sospirar, ho feia molt sovint, segurament de cansament. I...

6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...

10 El papa

Res. Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i… Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot! Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera. Ja està bé, prendré el control. Jo decideixo. Jo regeixo. Jo. Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo...

4a edició del Premi Guillem de Belibasta (2018)

El dijous 9 d’agost del 2018 va tenir lloc a Tragó de Segre, una petita i bonica població de l’Alt Urgell, l’entrega de premis del 4rt certamen literari Guillem de Belibasta. L’acte s’engloba dins la Festa Major del poble, es fa un sopar, el correllengua i l’entrega de premis. Tot estava cuidat al màxim, fins al punt que la música d’ambient a l’hora de donar els premis, posaria nerviós a qualsevol finalista… Dels nou relats finalistes, quatre van ser premiats, entre ells el meu relat “Immensitat”, que el jurat va considerar que mereixia ser publicat, amb un quart premi. En les altres edicions només havia hagut tres relats publicats. El llibre, que me’l van donar amb la bossa d’obsequis i el diploma, es titula “La filla de la lluna i altres narracions” i ha sigut publicat per edicions Salòria....

Finalista al IV Premi Guillem de Belibasta

Un relat meu ha sigut nomenat com a finalista al quart premi de Guillem de Belibasta al poble lleidetà de Tragó de Segre. El relat de 14 pàgines, titulat Immensitat és troba entre els 9 finalistes d’un total de 50 participacions. Molt content i ara toca esperar al 9 d’agost per la resolució, que es farà en un sopar i acte d’entrega de premis al mateix poble.   Notícia al web de AFiCT  En aquesta 4a convocatòria del Premi Guillem de Belibasta hem rebut fins a 50 originals, la 2a millor xifra del certamen, amb originals de gran qualitat, de manera que moltes gràcies a tots els participants per fer-ho possible. En segon lloc, hem arribat al juny i, tal com s’indica a les bases, toca fer públiques les obres que han merescut la condició de finalistes pel jurat de preselecció, format per Eulàlia Balaguer, Laia Benavent, Julian Brock, Núria Cabiscol, Karina Estay,...