El Sentinella

Els llums de neó gronxaven amb violència tot el carrer pel veloç pas del cotxelliscador. Conduint-lo, en Rew, va llençar el puro a mig consumir per la finestreta, tot fent l’última glopada de fum amb gust d’herbes, pures, al contrari que els seus pulmons. Era una nit càlida de juliol a la ciutat de Crisol, l’escalfor s’enganxava a l’asfalt durant tot el dia i s’escapava quan es ponia el sol, xafogosa, sota l’estricta vigilància del sentinella. Directe, va extreure la màgnum de la pistolera, maldestrament, ja que se li va enganxar amb el cinturó, va allargar el braç cap enfora i va prémer el gallet tres cops. Va encertar els trets a la roda esquerra del darrere, com a gran pistoler que era. El tot terreny que fugia va derrapar de tal forma que es va elevar, girant a l’aire, fent voltes de campana amb fúria. La lluna restava oculta rere els núvols. El so dels llums penjants, xocant...

Resum literari 2019!

La veritat és que aquest any ha estat carregat d’esdeveniments, certamens i publicacions, així que aniré desgranant amb explicacions i fotografies aquests successos des de la meva perspectiva i punt de vista.Òbviament parlaré de coses en les que m’hi he involucrat d’una forma o altra, per blocs. És possible que em deixi alguna coseta, però ja l’afegiré!No hi afegeixo un llistat dels llibres què m’he llegit, que si no mai acabaria!Espero que gaudiu aquest resum! Bon any 2020 si estàs llegint això! Entrevistes a Ona Bitlles Des de la ràdio municipal de Sant Pere de Riudebitlles em varen entrevistar a finals de gener en el seu programa 200 de “L’hora del conte” per parlar una miqueta sobre els meus projectes i els vaig fer un avançament del que s’acostava… Et faré dansar l’ànima. Podeu llegir i escoltar com va anar en...

10 El papa

Res. Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i… Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot! Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera. Ja està bé, prendré el control. Jo decideixo. Jo regeixo. Jo. Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo...

Retalls de premsa 2019

Escanejats sobre Et faré dansar l’ànima El 3 de 8, 12 d’abril de 2019- LITERATURA – Xavi Gonzàlez El quintinenc Miquel Florido Díaz presenta avui a la biblioteca municipal Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí de Mediona, a dos quarts de vuit del vespre, el llibre Et faré dansar l’ànima. És el segon amb el seu segell després de Et faré ballar la ment, publicat ara fa dos anys. Dos llibres que es poden llegir per separat però que es complementen de manera que les histories iniciades en el primer, continuen i els converteixen en un de sol. Mons, llocs, situacions que estan relacions per fils invisibles amb personatges que venen d’un patiment, sobretot vingut del desamor i que lluiten per renéixer de les seves cendres. En total 42 relats de ficció que engloben gèneres com el suspens, la fantasia, l’humor absurd i fins i tot la quotidianitat, que a priori...

Presentacions i demés – Et faré dansar l’ànima

Publicació: 12 d’abril de 2019 Estarà disponible a les següents llibreries, en digital i a través d’enviament. FES CLIC! Presentació: 23 de maig a les 19h a la Biblioteca Municipal Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles Enllaç de l’esdeveniment de Sant Pere Presentació: 12 d’abril a les 19:30 a la Biblioteca Municipal Joan Sardà i Lloret, de Sant Quintí de Mediona Us explicaré què he escrit en aquest segon llibre de relats de ficció i pensaments. Farem lectura de textos i en acabar, un tast de vins. Enllaç de l’esdeveniment Un convenciment pot ser esberlat en qüestió de segons.L’estima, convertir-se en una llosa. L’amor, en una mentida.L’existència esdevé un patiment que voldries extirpar.Les emocions es desborden, actues sense pensar.Els personatges que componen els Relats d’Et faré dansar l’ànima, lluiten per...

Et recordaré, finalista en un certamen de novel·la

De correu brossa, a premi. Potser era juny quan vaig participar amb “Et recordaré” al primer certamen literari de novel·la de Foro Nuevos Escritores. Vaig enviar l’obra i me’n vaig oblidar gairebé del tot. Fins que fa un parell de setmanes, una setmana abans que repartissin els premis als finalistes, i de pura casualitat, vaig veure un correu curiós al correu brossa. Era del certamen i indicava el dia, l’hora i el lloc dels premis. Aleshores vaig contestar al correu, preguntant quins havien estat el finalistes, a lo que em van respondre amb un llistat dels cinc finalistes en català i els cinc en castellà. I era allà! Et recordaré es trobava entre els cinc finalistes en català! Va ser una sorpresa enorme. De correu brossa a premi! El certamen estava organitzat per  Foro Nuevos Escritores, junt amb l’editorial Caligrama, del grup Penguin...

Aparició a “La segona hora” de Rac1

Entre setmana, d’una a dues del migdia, s’emet “La segona hora”, un programa radiofònic d’entreteniment variat, el qual, actualment, té una secció dedicada a “petar” servidors web. La meva petició va ser atesa i els oients del programa varen entrar massivament a aquest web, deixant-lo inactiu durant una breu estona, donada la excessiva petició d’entrada de clients al servidor. Heus aquí el fragment del programa : Gràcies !  

.

Somniant

Em desperto sola, estirada sobre un fred terra de ciment, amb una camisa blanca que m’arriba fins els genolls, enmig d’un edifici buit i de parets grises mig derruïdes, sense finestres. M’aixeco amb desgana, és més fosc que la gola del llop, però hi veig perfectament, no m’ho conec, però m’hi sento com a casa. Camino esquivant trossos de runa i pujo, descalça, per unes escales de cargol on la paret circumdant és de fusta. L’acaricio amb els dits i s’il·lumina, com una espurna. La flama s’eixampla i s’intensifica descontroladament i a pesar dels intents d’apagar-lo amb el palmell, tot el que aconsegueixo és que el foc se’m traspassi a les mans. Les sacsejo amb tranquil·litat, observant-les, encuriosida, el foc cau a terra, com si fos matèria física. No m’aturo. El fum puja cap a dalt amb rapidesa, senyal que hi ha una sortida al exterior. Em poso a córrer...

Ser o no ser

Qui sóc? Què sóc? L’eterna pregunta que ens fem els humans. Alguns li donen respostes bàsiques, fàcils, simples. Sóc informàtic, sóc professora, sóc taxista. O bé, sóc guapa, sóc llesta, sóc persuasiva. Sóc bona persona, sóc malvat. O també, sóc qui l’altre dia va fer allò, o sóc qui els demés creuen que sóc. D’altres, en canvi anem més enllà, ser o no ser, de fet, no crec que sigui la qüestió. La vida si existeix tal i com la concebem, cosa poc probable, no només és allò que fem, hem fet o volem fer, el que ens considerem o el que ens considerin els demés. No són les sensacions que tenim a cada instant, si és que els instants, per separat, es poden qualificar vàlidament com a vida. Estem formats per temps, l’espai acaba sent indiferent. Som éssers temporals, les nostres accions, els nostres amics, les nostres famílies, la casa on vivíem quan érem petits, aquell dia en bicicleta,...