ACTE ÚNIC
ESCENA 1

(Menjador de restaurant modernet, decorat amb colors neutres. Llum de vesprada. Damunt d’una taula, quatre botelles de vi arrenglerades. Hi ha cadires i taules disposades com un tribunal. La gent està dempeus, una mica enretirada.)


REGINA: No ho acabo de veure, la veritat.
MATEU: A què et refereixes?
REGINA: No ho sé, això de posar-los nota…
MATEU: La nota no és el més important, no?
SAMSÓ: I tant que ho és.
ANGELINA: D’acord, potser tens raó, però també parlem de les característiques.
REGINA: Ja. Però al final amb què ens quedem? Amb una nota. Els classifiquem amb un número. És igual si diem que són elegants o vulgars: al final, passen de cinc o no passen.
ANGELINA: Jo crec que és molt més complex.
REGINA: Què vols dir?
ANGELINA: Doncs que, quan ens fixem en algun, n’analitzem molts trets. No diem “és agressiu” i li posem un quatre i au, sinó que mirem de compensar-ho, de buscar un equilibri… I després el situem en una llista o en una altra. Tot plegat és una qüestió cultural. És com parlar de novel·les, o de quadres, o, jo què sé, d’estils de múscia.
SAMSÓ: Exacte.
REGINA: Sí, però… No ho sé. No és just del tot.
MATEU: Però per què ho dius?
REGINA: Com va la cosa? En triem un. O, pitjor, algú el tria i ens el planta davant, i comencem a elucubrar, i tractem d’impressionar dient coses que no tenen sentit.
SAMSÓ: Però com que no tenen sentit? A veure, hi ha un ordre, unes regles… Estàs insinuant que ho fem arreu? No sé vosaltres, però jo estic molt preparat. Més que preparat.
2
REGINA: Ah, sí? Suposo que tots estem més que preparats, no?
MATEU: Per això estem ací, no?
REGINA: Jo no ho tinc tan clar. Anem a fer una prova.
SAMSÓ: Quina classe de prova?
REGINA: No et preocupes, serà molt fàcil.
SAMSÓ: Preocupat, jo? I ara.
REGINA: Va, us ho posaré fàcil. Agafeu aquell d’allà, el de més a la dreta. Examen visual! Què en diríeu?
SAMSÓ: Color de pell de ceba. Intensitat sostinguda. Tranquil.
ANGELINA: Home, les galtes les té ben roges.
MATEU: I tranquil, el que es diu tranquil, tampoc no el veig.
REGINA: Ja l’estem criticant.
SAMSÓ: Es tracta d’això.
ANGELINA: Sincerament, ara que ho dieu, la primera impressió no és gens agradable.
MATEU: Olfactiva, no? Jo no ho volia dir encara, però m’ha semblat el mateix.
REGINA: Va, però què dieu? A aquesta distància no els heu pogut ni olorar!
ANGELINA: Ei, ei… que estàs parlant amb els millors nassos de la comarca.
MATEU: De la província.
SAMSÓ: Del país!
REGINA: No em feu riure. És impossible que sentiu l’aroma, des d’ací. Literalment, no teniu ni nas.
ANGELINA: Amb nas o sense, que el tio no s’ha dutxat en tres dies t’ho puc assegurar des d’ací.
SAMSÓ: No cal ni tastar-lo.
REGINA: No sou seriosos.
MATEU: Sí, sí que ho som. Intensitat d’aroma: forta.
ANGELINA: Qualitat: grollera.
SAMSÓ: Tipus: primària.
MATEU: Família: animal.
ANGELINA: I molt persistent!
REGINA: A vosaltres us agradaria, que us analitzaren d’aquesta manera?
SAMSÓ: A nosaltres ens ho fan contínuament.
ANGELINA: I a tu també.

ESCENA 2

(La gent va cap a les cadires. Les botelles callen de sobte i comencen a parlar les persones.)

PERSONA 1: Vinga, comencem amb el tast?
PERSONA 2: Sí, que el vi ens espera!
PERSONA 3: De vegades penso que si el vi ens pogués sentir…
PERSONA 4: Però quines coses se t’ocorren!


Pseudònim: Sirà

Autora: Eva Maria Albiol González

Una resposta