Somniant
Em desperto sola, estirada sobre un fred terra de ciment, amb una camisa blanca que m’arriba fins els genolls, enmig d’un edifici buit i de parets grises mig derruïdes, sense finestres. M’aixeco amb desgana, és més fosc que la gola del llop, però hi veig perfectament, no m’ho conec, però m’hi sento com a casa. […]
