Entregat a la mort

Res excepte dolor, res excepte angoixaPrivant-me de la gràcia, rebutjant totacompassióNomés murs nuus al meu voltantLa meva presó, la meva masmorraEntrega’m al rescatCap déu pot justificar tal crueltatNo hi queda res per a miNo hi queda res excepte agonia Almenys derrocaré aquest dogmaDeixa’m anar, deixa’m serQue sigui el meu darrer alèCom tota pau ha deixat aquest món Hi ha serenitat entregat a la mortEl silenci cauBen enllà vaig perdre la meva àncoraCom totes les meves dolències s’ofeguenEntregades a la mort L’agitació d’aquest món ja no és la meva lluitaLa fi està posant la seva mà per miHi veig, hi sento Com totes les meves dolències s’ofeguenDeixa’m marxar, deixa’m serSimplement deixa que sigui el meu darrer alèEls dies s’esvaeixen, les cançons moren enllà La meva pau mental, entregada a la mortCom tota pau ha abandonat aquest mónFa tant de temps que he perdut la meva ancoraEstic...

Davallada

Tocat, però mai abatut! No hi ha res que em faci témer en aquest món Abandonat, però mai demanaré ajuda a aquells que volen veure’m defallir, per sempre arrossegant-me als seus peus, per sempre suplicant als seus nobles títols  Mai besaré aquesta corona i no me’n penedeixo de res! Sempre he sabut que aquest dia arribaria Dèbils premonicions que es fonen en coneixements És el moment de noves partides Molts punys alçats, molts ulls brillants Moltes veus cridant per una voluntat de poder Busco la salvació en la distancia, deixant l’agitació d’aquest món I tots els meus dimonis cauen en silenci, vaig deixar als perduts, molt temps enrere Vaig perdre els perduts, molt temps enrere Com les masses convergeixen al voltant de les seves torres Va sorgir una certesa apodíctica de dins meu Que sempre duria aquesta marca per sempre Mai besaré aquesta corona, no em penedeixo de res! Conec...

No és pas el teu funeral.

Alexi Laiho, cantant i guitarrista principal del grup musical de death metal melodic finès, Children Of Bodom, va morir fa uns dies, aquest 2021 que tot just comença. Des del meu teclat he volgut fer-li un homenatge, traduint de forma interpretada la lletra de la cançó “Not my funeral” de l’àlbum “Relentless reckless forever” del 2011 i el qual va ser el seu primer CD que vaig comprar de sortida. De COB, en tinc records de la meva adolescència, quan tot just començava a descobrir el metall, un que m’ha acompanyat durant llargues hores d’escriptura i també d’inspiració, tant pel so dels instruments en harmonia com per les lletres punyents i alhora reflexives. Tot i que COB té algunes lletres força transparents i de poca reflexió, també, però amb molta, molta canya i solos insuperables. Els vaig poder veure i escoltar en directe el 2013 a...