I Mostra del llibre penedesenc

El grup d’escriptors penedesencs Mir Geribert organitza la primera mostra del llibre penedesenc, el dissabte 19 de novembre a Vilanova i la Geltrú. El grup d’autors, dels quals formo part des de l’inici, es va crear l’any 2019 (com a primer acte oficial: converses literàries a Sitges) perquè els escriptors locals poguéssim tenir un grup que ens uneixi per fer pinya, fer-nos veure i generar debat i presència a través d’esdeveniments, entre d’altres. Penso que és una iniciativa molt bona, a falta d’un òrgan representatiu dels escriptors de la zona, que ens hàgim confabulat en un grup que té noms rellevants dins l’escriptura en l’àmbit nacional i també literats més joves i amb futur com ara el meu perfil. La primera mostra del llibre penedesenc És l’oportunitat de donar-nos a conèixer i que els lectors pugueu compartir espai amb...

Recuperat vídeo del Sant Jordi 2021

Hola estimat lector, aquesta és una entrada breu per enllaçar-te el vídeo que he recuperat de Penedès Televisió, del matí de Sant Jordi 2021, on parlen de la parada a la rambla de Vilafranca, d’autors locals d’aquell any. Deixa el teu “m’agrada” al vídeo i subscriu-te si no ho estàs, que és gratis i t’apareixeran els nous vídeos que pengi, quan entris a YouTube. Ens veiem entre lletres! Si vols saber què va passar aquell abril, aquí en tens un resum.

4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

5 En línia

Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix? Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar. Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia...

6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...

9 Realificció

—M’estic llegint MUSA. El seu rostre es va tornar blanc com el paper. —T’agrada?—va balbucejar. —Sí…—les seves galtes es van posar roges com un tomàquet. Va notar que el seu cor bategava amb una potència que li semblava que esclataria en qualsevol moment i sense arribar-la a tocar, podia percebre els batecs ràpids de la seva MUSA. —…entenc que has estat escrivint sobre algú real. Ell va empassar saliva —Hmm, pot ser. Això ho deixo per la imaginació de cadascú. Què en penses? Els seus ulls grans oscil·laven entre les ninetes del noi i una llibreta que duia a les mans. —Pensar! Això és el que m’has fet fer, llegint-ho. —I…? Això és bo no? No m’agradaria estar escrivint alguna cosa que no aporti res. Sense pecar de pretensiós, m’agrada pensar que allò que escric pot aconseguir fer arribar a les persones a conclusions que no esperen, sobre el text o sobre ells mateixos. Les...

9.5 Agre i dolç

La inevitable creença que tot l’esforç havia estat en va. Que mai tastaria aquells llavis rogencs, que mai acariciaria aquelles galtes, que mai besaria aquell front en senyal de protecció eterna. La frustració era el seu “sino” i l’havia envaït un cop més. Tenia unes irrefrenables ganes de plorar, però no era el lloc ni el moment. S’havia fet mal a si mateix, de què serviria culpar-la a ella? Semblava que al cap i a la fi tot havia sigut part de la seva desbordant imaginació i que projectar un final agradable i bonic amb totes les seves forces, no havia servit per a res. Seguia sent un pa congelat. Divendres havien tornat a ballar, divendres l’havia volgut estimar, però eren tantes les expectatives, tanta la pressió que s’havia auto imposat publicant tots els seus pensaments, que els nervis i la por que tot se n’anés en orris el varen vèncer per golejada. Aquelles, suposadament,...

10 El papa

Res. Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i… Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot! Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera. Ja està bé, prendré el control. Jo decideixo. Jo regeixo. Jo. Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo...

Finalista al IV Premi Guillem de Belibasta

Un relat meu ha sigut nomenat com a finalista al quart premi de Guillem de Belibasta al poble lleidetà de Tragó de Segre. El relat de 14 pàgines, titulat Immensitat és troba entre els 9 finalistes d’un total de 50 participacions. Molt content i ara toca esperar al 9 d’agost per la resolució, que es farà en un sopar i acte d’entrega de premis al mateix poble.   Notícia al web de AFiCT  En aquesta 4a convocatòria del Premi Guillem de Belibasta hem rebut fins a 50 originals, la 2a millor xifra del certamen, amb originals de gran qualitat, de manera que moltes gràcies a tots els participants per fer-ho possible. En segon lloc, hem arribat al juny i, tal com s’indica a les bases, toca fer públiques les obres que han merescut la condició de finalistes pel jurat de preselecció, format per Eulàlia Balaguer, Laia Benavent, Julian Brock, Núria Cabiscol, Karina Estay,...

Segona edició a les llibreries

Ja es pot comprar la segona edició de Et faré ballar la ment ! Disponible aquí!   Quan una idea es converteix en projecte i aquest projecte es fa realitat. Et faré ballar la ment és un conjunt de relats curts i textos reflexius de collita pròpia que han estat escollits i posats en l’ordre adequat, perquè tu, lector, puguis gaudir-ne al màxim. Quan l’escriptura flueix sota els meus dits buido els pensaments, plasmant-los al paper. El que en surt sol ser molt personal, intensament meu, però alhora són reflexions que també han pogut ser teves alguna vegada. Endinsa’t en les profunditats de la teva ment, mentre explores la meva. Atreveix-te a conèixer contes de somni, immenses ciutats futuristes, personatges complexos, decisions arriscades i finals inesperats, acompanyats de magnífiques il·lustracions, en aquesta segona edició carregada de nou contingut. Concedeix-me aquest ball....