Pel que he llegit fins ara, capítol 12, puc dir el següent: “Et recordaré” de Miquel Florido és una novel·la que, tal com fa el títol, t’atrau, i et colpeix des de la primera línia. No hi ha res en ella que resulti farragós o excessiu, ni tan sols la seva extensió. M’atreveixo a definir aquesta novel·la com una mescla de gèneres. Barreja de misteri, ciència-ficció, relat futurista, thriller psicològic, crítica de la societat com un sistema que ens oprimeix. Escrita en primera persona, focalitzant l’atenció en una interessantíssima protagonista femenina.
Miquel Florido ens obliga a endinsar-nos a un món de secrets, tenebres, xarxes i tecnologies d’última generació, un món, tanmateix, molt proper al nostre, molt similar a un futur no tan llunyà… Et recordaré és una primera novel·la que no et deixarà indiferent, et donarà peu a reflexionar i t’alliçonarà constantment.
Recomano aquesta novel·la a tot aquell lector que vulgui endinsar-se en un món nou, crític amb la societat, capaç de penetrar en les arrels més profundes del pensament i de la consciència humana d’una manera molt original i intel·ligent. El que entri dins de la novel·la de Miquel Florido no podrà sortir-ne fins que acabi la seva lectura apassionant
