“Et Recordaré”, una novel·la de ciència-ficció autèntica, agosarada i impol·luta. Autèntica, perquè podem observar a través de les seves pàgines, que el personatge protagonista és una noia rebel que ens mostra, des de l’inici, el rebuig cap a les normes socials imposades a la ciutat de Crisòl. Es revolta contra un sistema corrupte i abusador molt semblant al que trobem avui dia en la nostra societat. Agosarada, perquè la protagonista no accepta el rol que li marquen i el paper que representa en l’argument de la novel·la, buscant trencar aquesta norma, recordant-nos a altres heroïnes històriques que tampoc van acceptar el rol que li marcava la societat i el món. I impol·luta, perquè la narració ens trasllada en cada moment les sensacions de la Lisa, sentint-les en el nostre propi cos, sense abusar del frenetisme que caracteritzen tantes novel·les d’acció d’avui dia.
El suspens de la trama i els girs argumentals fan que Miquel Florido ens aboqui a un cataclisme d’emocions intenses i diferents, cosa gens menyspreable en un autor novell i jove. Particularment sóc fan de Lisa pels seus pensaments madurs, que més tard queden justificats en la trama al veure l’evolució de la seva ment. També d’en Tk, per demostrar i expressar a poc a poc sentiments humans, que al principi els troba estranys, com una màquina, però que va descobrint i, sobretot, fent-lo més persona. I, no cal dir-ho, d’en Francesc, pel seu caràcter humil, però a la vegada combatent, davant les injustícies que apareixen i que no tolera. Tots tres formen una triada especial per a mi, com una espècie de guerrers que comencen a entendre que per enderrocar al sistema, no n’hi ha prou amb les seves forces, sinó que els cal associar-se.
L’argument de la novel·la és complex, perquè encara que ens pugui semblar molt típic el gènere de la ciència-ficció, els enigmes que guarda la fan molt entretinguda, sense saber-nos creure del tot quina part és veritat i quina no. Podria dir que “Et Recordaré” està dividida com en tres parts, amb la clàssica estructura començament-nus-desenllaç: una primera part que ens presenta la societat i el món en què viu Lisa, com ho percep ella, i les coses estranyes que succeeixen al seu voltant; una segona on el personatge evoluciona i descobreix per què, l’antagonista, Mark Llum actua interferint al sistema informàtic de la xarxa, i per últim una tercera, on la Lisa aprèn a què no només és una peça en un engranatge molt més gran, sinó també que ella pot acabar destruint el sistema que l’utilitza per als seus propis fins.
En conclusió, puc dir que ha estat un plaer haver llegit “Et recordaré”, no només en la seva versió final, sinó des dels seus inicis quan era un esborrany. La seva història m’ha captivat des d’un principi, i haver pogut col·laborar amb alguna idea ha estat més que satisfactori per a mi. Realment, recomano a tots i totes que la llegiu, sigui perquè us agrada llegir o per passar l’estona. No us en penedireu!
