Quan el meu amic Miquel em va passar la seva novel·la, i vaig acceptar llegir-la, no sabia què esperar. El què em vaig trobar va ser una gran protagonista, la Lisa, i les seves aventures i desventures. Avançant una mica en la narració d’aquesta història, vaig descobrir un món realista, però amb pinzellades d’un món fantàstic que a mi, una gran amant del món de la fantasia, em va fascinar. És quelcom completament nou. Un bon exemple de literatura àgil, fresca i sorprenent, ja que a mesura que vas avançant en la lectura apareixen fets i personatges inesperats i no pots deixar de llegir, quasi amb avidesa, fins a acabar i, com cada vegada que acabes un bon llibre, no pots evitar sentir aquest buit dins teu com si haguessis perdut un amic.
Espero que ben aviat puguem gaudir de la segona part d’aquesta saga i desitjo que algun dia la puguem tenir a les nostres mans.
