Llibreta groga (record núm. 1):
- Llegir o viatjar?
- Ambdues coses.
- Has d’escollir-ne només una.
- Llegir, que sempre és un viatge.
- Planejar aventures o improvisar-les?
- Una aventura mai es planeja.
- Platja o muntanya?
- Vinyes. Per això visc aquí.
- Blanc o negre?
- Encara no hem brindat. Fem tard!
- No vols continuar amb les meves preguntes?
- Apropa’t, que et diré un secret perquè quedi entre nosaltres…
Després de quinze anys i dos fills, encara recordo el secret que em vas xiuxiuejar a l’orella el dia de la nostra primera cita. Les teves paraules van posar fi al meu joc de preguntes i van esdevenir un punt d’inflexió a la meva vida.
Llibreta vermella (record núm. 1): Ens vam conèixer en un acte sobre la cultura del vi, on parlaven de les connexions entre l’art, el vi i la gent. Quan vas vessar, sense voler, la teva copa de vi negre sobre la meva faldilla preferida, em vas captivar amb la teva mirada felina. Les teves galtes van envermellir. El meu cor es va expandir.
Soc el Lluís Roca Mirall, terapeuta expert en conflictes de parella. Quan dues persones venen a la meva consulta normalment és la seva última oportunitat per salvar la relació. Al principi de la teràpia, dono una llibreta groga a un i una de vermella a l’altre, on escriuran els millors records compartits, i també els pitjors, per llegir-los a cada sessió. A cada reminiscència han de posar un número.
Llibreta groga (record núm. 2): La primera vegada que et vaig veure contemplaves una exposició de pintura sobre la cultura del vi. Per conèixer-te, vaig fingir que ensopegava. Tanmateix, vaig calcular-ho malament i el vi del Penedès va acabar sobre la teva faldilla vermella. Et vas quedar mirant els meus ulls fixament. Mai havia confessat la veritat de la nostra trobada accidental.
Llibreta vermella (record núm. 2): Benvingut al món / Il·lumines les nostres vides / Estel d’ulls grans / La felicitat ets tu.
L’acròstic que vas escriure quan va néixer el nostre fill el llegeixo davant el mirall, nua, quan miro les lletres invertides pintades al meu cos.
Llibreta groga (record núm. 3): El primer petó entre nosaltres no és un veritable record per a mi. Aquella nit de Festa Major ens vam excedir bevent. Era la nostra tercera cita. Tot el que va passar m’ho has explicat tu. Tu has deixat aquella empremta a la meva memòria.
Llibreta vermella (record núm. 3): El matí que va néixer la nostra filla, el Biel va dir que la seva germana tenia zero anys. Tu vas dir que calia celebrar-ho i vas anar a comprar un zero vermell i una magdalena. Els tres vam cantar i vam bufar l’espelma d’aniversari a l’habitació de l’hospital.
Llibreta groga (record núm. 6): Les dues vegades que has donat a llum les recordaré sempre. Primer, el Biel. Tres anys després, la Mar. Són dos dies marcats amb foc en la meva memòria. T’agraeixo eternament haver-me fet pare.
Llibreta vermella (record núm. 6): La primera cita va ser un desastre. Em vas fer unes preguntes que semblaven estar tretes d’una revista per a adolescents. Per no continuar-les, et vaig dir a cau d’orella que t’havies guanyat la tercera cita.
Llibreta groga (record núm. 9): El teu pa de pessic era la meva debilitat. En el seu sucre hi havia els teus petons. En la seva farina, la teva pell. En les llimones del pati de la teva àvia, les teves arrels. En la seva olor, la teva essència. En el seu sabor, el teu amor. El plaer de gaudir-lo quan estaves tu present, infinit.
Llibreta vermella (record núm. 9): A la segona cita em vas regalar un poema escrit en un tros de paper. Em vas dir que llegís la primera lletra de cada vers. Vaig adonar-me que les inicials de cada línia eren el meu nom. Em vas robar el cor. Aquella poesia ha decorat cada nevera que he tingut des d’aquell dia.
Llibreta groga (record núm. 11): Em vaig tatuar “Zagros” al braç esquerre per tu. Va ser la meva manera de connectar amb tu, de pertànyer al teu món, que sempre ha girat al voltant del raïm. Gràcies a tu, m’adono del que representa el vi en la nostra cultura, i com n’està de present, en l’art, el comerç, la història, les tradicions… en el teu dia a dia.
Llibreta vermella (record núm. 11): Del primer petó no te’n recordes. Jo sí. Perfectament. Havies begut molt vi a la Festa Major del meu poble. Era la nostra tercera cita. Quan sonava “Boig per tu” vaig decidir fer-te un petó. El nostre primer bes es va tenyir de vi negre. En aquell moment vaig decidir que aquella nit acabaríem al meu llit.
Llibreta vermella (record núm. 35): Aquest és el darrer record que escriuré sobre tu. Vull presentar-me a un concurs literari amb un premi que t’encantaria. Al guanyador li donen el seu pes en vi. Llàstima que no puguis concursar tu amb els teus poemes. Serien gairebé vint litres més. Et preguntaràs què faré amb tant de vi. Convidaré a la família i els amics, i brindarem moltes vegades per tu. Abans-d’ahir vaig complir el teu darrer desig. Al teu funeral va sonar “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Mai havia plorat tant. Ara estic mullant amb llàgrimes aquest record. Són gotes de tristesa que simbolitzen tota la felicitat que m’has regalat.
Llibreta vermella (record núm. 36): Des de l’endemà del teu enterrament Lluís Roca em va contactar cada dia durant dues setmanes. Jo no podia oblidar-te. Però ell va insistir en acompanyar-me la nit que vaig guanyar el certamen de la Fira Vins Rebels. Em va ajudar a entrar les capses de vi a casa nostra i jo, com a mostra d’agraïment, el vaig convidar a tastar el premi. Quan vaig despertar als seus braços, jo tenia el cap emboirat per l’excés de vi. La seva eufòria el va fer parlar amb el cor a la boca. El terapeuta amable es va treure la careta i vaig descobrir el monstre que havia planejat matar-te. A tots ens va sorprendre la teva mort sobtada, menys a ell. El seu amor obsessiu i una medicació mortal van posar fi a la teva vida. Jo et prometo que el seu crim passional serà castigat.
Record núm. 37 (llibreta vermella): He arrencat els fulls dels records dolents i els he cremat. Només hi romanen els millors records. Els guardaré per sempre
Pseudònim: JAZZ D
Autor: Jacinto Cabello
2 respostes