“Et recordaré” a la premsa (Octubre 2020)

A continuació faré un recopilatori dels tres articles que s’han publicat la setmana del 23 d’octubre, amb motiu de la inauguració del Kickstarter per a poder publicar la novel·la. El cargol El cargol – 22/10/2020 Enllaç a la notícia ampliada del cargol Cultura [23 OCTUBRE, 2020, 10:49] El quintinenc Miquel Florido publica “Et recordaré”, el seu tercer llibre Miquel Florido, acaba de fer pública la forma d’aconseguir la seva tercera obra i primera novel·la Et recordaré. El projecte veurà la llum gràcies a Kickstarter, una plataforma de crowdfounding amb sistema de recompenses segons aportació. De moment, la correcció està avançant a bon ritme i el procés de maquetació ha començat. La narració combina diversos gèneres com el misteri la ciència ficció i el romanç. Tracta en primera persona del present, l’evolució de la Lisa, la protagonista que...

Reserves obertes! “Et Recordaré”

“Et recordaré” veurà la llum aquest 2020! A través del llançament del projecte a la pàgina web gestora de Crowdfoundig: Kickstarter, la publicació de la novel·la esdevindrà una realitat. Et deixo un el Booktrailer que hem fet amb molt d’amor! Recorda deixar el “M’agrada”, subscriure’t i comentar si t’ha agradat! Enllaç per a col·laborar! La correcció està avançant a bon ritme i el procés de maquetació ha començat. Kickstarter és una eina per a fer realitat projectes, i el que ens proposa és generar recompenses segons la quantitat de diners aportats a la causa. Si fas clic a l’enllaç de més amunt ho podràs veure, és molt intuïtiu i allà està molt ben explicat. Com pots comprovar, hi ha força obsequis o al·licients per a escollir quina és la opció que més et convé o t’agrada. Tota aportació, gran o petita serà agraïda i molt...

Novetats Sant Jordi 2020

Encara que la festa s’ha traslladat al 23 de juliol Sant Jordi és i sempre serà el 23 d’abril, o sigui que nosaltres, els aficionats als llibres, o persones en el món de l’escriptura, el sentim avui. Això és així i encara que aquest any no pugui ser a la rambla signant llibres, us porto alguns obsequis i descomptes! La gran revelació d’avui és que… La Lisa i CrisolModel: Alba Feliu BusquetsEdició: Ferran Duran Vallverdú Efectivament! “Et recordaré” serà publicada aquest 2020! Qui ho diu que el 2020 només són males notícies?… Ok, jo també ho dic, però intentarem canviar-ho, hahaha! El procés d’edició es troba en un punt avançat, però queda molta feina per fer. Espero tenir-lo enllestit entre després de l’estiu i abans de nadal. Que el llibre vegi la llum només depèn de tu, lector. Duré a terme un procés de Kickstarter amb...

Sorteig de nadal!

Tens l’oportunitat de fer-te amb Et faré ballar la ment i Et faré dansar l’ànima, sense pagar un duro! Hola tothom! S’acosten les festes de nadal i he organitzat un sorteig dels meus dos llibres de relats. Són dos llibres autoeditats carregats de relats premiats en diversos certamens arreu del territori, relats intensos, de pensaments tèrbols i altres d’esclaridors, d’històries punyents que fan tan mal al cor, com l’aconsegueixen relaxar. Us convido a provar sort i a participar. Teniu fins el 20 de desembre de 2019. A continuació us poso les bases: Tens dues possibilitats, se sortegen dos llibres, un des de cada perfil: –> Fes m’agrada a la següent publicació d’Instagram: View this post on Instagram Ei! Vols assegurar un dels regals de Nadal? 🎄 S’acosten notícies literàries molt emocionants i les aniré desgranant durant les...

MUSA

MUSA és una història sorgida del no-res, simplement de la imperiosa necessitat d’escriure i és aquí per a que la puguis gaudir. El dia 28/7/19 vaig publicar el primer capítol, i a partir d’aquí, n’he publicat un cada quatre dies. Té un total de deu capítols. MUSA pretén ser diferent. Innovador. L’escriptura d’una història que encara està passant. Una que encara no té un final definit i pot desenvolupar-se cap a racons inesperats de la ment humana i de la mateixa vida, en un altre plànol de la realitat. MUSA agafa l’estela d’Et faré dansar l’ànima, amb capítols breus i intensos, carregats de sentiment i reflexió sobre l’estima, tan dels altres com d’un mateix. Et convido a descobrir sobre la marxa com avança una trama que ha recorregut camins insospitats, sempre amb una cançó de fons que et deixo a l’inici del capítol, a...

1 Divendres

Li feia mal l’esquena, un mal endimoniat, i era de ballar. El divendres s’ho havia passat bé. De fet, havia anat de forma similar a tal com ho havia previst, però, com sempre, el final agredolç havia vençut la batalla. Com coi se superava aquella fase, si és que hi era? Esperava que no hi fos. Era com si el destí li clavés puntades de peu, una rere l’altre. Una fase de la seva vida on projectava amb minuciositat tot allò que volia fer i els objectius que volia assolir, però sempre, o gairebé sempre, se’n quedava a les portes. Brillants, repletes de diamants treballats, tallats a la perfecció. Potser no arribava a creuar-la per pur temor. Temor a que les punxes esmolades l’esmicolessin de punta a punta. Por a que els fiblons que feia temps que romanien estancats al seu cor, creixessin amb desmesura i acabessin amb els seus ànims i esperances. Divendres havia ballat. I ella, era allà, al...

2 Pa congelat

L’optimisme li deia que els divendres mai acaben. Li agradava creure-ho, i pensar que arribaria el moment li feia bategar el cor amb una força inusitada. En bona part, s’entristia d’haver d’escriure tot el que sentia. Era bonic! Però més bonic seria dir-li en persona, no? No estava preparat, era evident. La cuirassa que la vida li havia atorgat després dels recents fracassos amorosos, el cobria d’una robustesa que li impedia mostrar aquella part tendre que el farcia. Es considerava un tros de pa, però era un pa congelat, d’aquell que fins que no està unes quantes hores fora del congelador, no es pot consumir. Això no el convertia en caducat, és clar que no! Només faltaria, si pensés això, sí que no aniria enlloc. Ni final agredolç ni res, res de res. Sabia perquè escrivia. Per què escriuen, els escriptors? Per la imperiosa necessitat de transmetre? Per a què els idolatrin? Per guanyar...

3 Prendre partit

Escriure, observar i prou… No, allò no era factible. Havia d’adoptar el paper de protagonista per fer avançar la trama. Narraria el que faria i faria el que havia narrat. Narrador protagonista i… Estrella del seu propi relat de ficció? No, no… L’estrella, era ella! La seva estimada, la seva MUSA. Qui li havia despertat altre cop aquell instint narratiu, aquelles ganes de treure’s el que duia a dins. Efectivament, la paraula era MUSA. S’estremia en veure-la, la fitava i tremolava. El cor li vibrava de sobte, la mandíbula se li tensava i es posava nerviós. I ella, tan fresca, natural i innocentment despistada, distreta amb el seu vestit nou, elegant i sensual. Es posava bé l’escot cada trenta segons i acte seguit es passava la mà pels cabells de mitja melena, fins a les espatlles. Obria els ulls i sospirava, mirant enlloc. Això de sospirar, ho feia molt sovint, segurament de cansament. I...

4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

5 En línia

Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix? Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar. Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia...