Bones festes i bona entrada d’any, apreciat lector!

Et faig extensius els articles de la revista, suplement del setmanari 3de8, que ha sigut publicat aquest 29/12/23, tot just per tancar l’any. A la revista s’hi explica la feina què hem fet des de l’Agrícol tot aquest any, amb cròniques d’actes i presentacions de llibres i també amb ressenyes de llibres que són propers a la nostra secció literària, així donem valor a què tenim a la nostra terra penedesenca.

L’he editat i maquetat personalment en la seva major part per tercera vegada i, aquest cop, ho he fet des del segell de Crisol Edicions.

Ressenya de l’Esperit del bosc, per l’escriptor i professor de literatura i llengua, Pere Martí Bertran:

Un llibre col·laboratiu

Miquel Florido (Sant Quintí de Mediona, 1991) és un emprenedor, que no ha dubtat a crear la seva pròpia editorial, Crisol Edicions, de bon començament per publicar els seus textos, però recentment també oberta a editar-ne, maquetar-ne i fins i tot escriure’n, sempre que siguin textos breus, com ens informa a la seva pàgina web (https://etrecordare.cat/crisol-edicions/). Les primeres obres que va publicar van ser per a adults:  Et faré ballar la ment (2017), Et faré dansar l’ànima (2019) i Et recordaré (2020). En el món de la literatura infantil, ja ens havia sorprès gratament amb el conte Riu, el cranc de riu (Edicions i propostes culturals Andana, 2022), i aquest 2023 hi ha tornat i s’ha autoeditat L’esperit del bosc, ja en l’editorial creada per ell, un encàrrec de l’Associació de Donants de Sang de l’Alt Penedès, que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Escola de Sant Quintí de Mediona, que, en un apèndix final titulat “Galeria d’art”, hi aporta diverses il·lustracions del conte fetes per alumnes del centre.

L’esperit del bosc és un conte fantàstic que narra la descoberta que fan tres amics (en Ton, la Laia i en Carles) d’un suposat esperit benefactor “que protegia i cuidava els perduts i ferits en la natura i, el més curiós, tenia forma de gota de sang.” (p. 23) Aquest fet fa que el dibuixin i en facin una maqueta, pensant en un possible monument, que finalment acabarà sent un capgròs que l’Associació de Donants de Sang adoptarà com a mascota. El conte pretén conscienciar sobre la importància de la sang i de ser-ne donant, així com de la necessitat de respectar i mantenir nets els boscos.

Del llibre cal destacar-ne les il·lustracions del dibuixant Ricardo Villas (Vilanova i la Geltrú, 1994), que ja havia col·laborat anteriorment amb Miquel Florido. Els personatges són molt expressius i aconseguits i mostren una gran influència del còmic. També cal destacar-ne l’edició: cos de lletra de fàcil lectura, bona inserció de les il·lustracions en el text, apèndixs finals ben diferenciats… 

Per acabar, només dir que el llibre no està a la venda, com indiquen clarament els crèdits, però que es pot obtenir fent-se donant de sang, naturalment, però també de medul·la, de llet materna… Una bona iniciativa en què han col·laborat el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i els Serveis Mèdics Penedès, a més del ja esmentat Institut Escola de Sant Quintí de Mediona.

Et faré ballar la ment i dansar l’ànima

En Miquel Florido ha reeditat en un sol volum els reculls Et faré ballar la ment (2017) i Et faré dansar l’ànima (2019), ja exhaurits. Ho ha fet a través del seu propi segell editorial, Crisol Edicions. Ens ofereix un recopilatori que ha tingut una especial atenció a cuidar els detalls, ha revisat cadascun dels textos per millorar-los (a vegades ampliant-los), i ha parat atenció en les il·lustracions, de les que n’ha refet una bona quantitat.
Els llibres originals eren reculls que funcionen de manera independent, però que, alhora, són complementaris. No podem deslligar-los els uns dels altres, fet que no significa que no es puguin llegir de manera individual, ja que cadascun té la seva identitat i funciona per si sol, però es combinen a la perfecció.
Després de publicar Et recordaré, molts dels relats d’aquest recull se senten com que ofereixen molt més. El “molt més”, que no només rau en els textos de la ciutat futurista de Crisol, se’ns farà visible a través de la nostra interpretació, de la nostra subjectivitat lectora i la complicitat que, com a lectors, oferirem sense cap impediment. Van des del relat curt i el microrelat fins al text autoreflexiu (que s’apropa al monòleg interior) i, també, la prosa poètica.
Et faré ballar la ment es compon d’un total de 38 peces i Et faré dansar l’ànima de 44. Tot i que també hi ha una sorpresa al final que ens emplaça cap a la futura publicació: Et faré somniar despert, tanmateix, entre els extres que ofereix, hi trobem una detallada cronologia de quan es va escriure cada text i també si va ser premiat en certàmens, a banda d’icones al capdamunt de cada capítol, on ens indica el gènere o món el que se situa el relat.
Com s’enfronta al procés d’escriptura en Miquel Florido? En tindreu una molt bona aproximació si llegiu El relat i, a més, el complementeu amb la lectura d’Idees mortes… Hi ha relats i reflexions que ens parlen sobre el mateix fet d’escriure, algunes sobre l’estima cap algú i cap a un mateix. Hi ha històries de ciència-ficció i d’altres completament realistes, un parell de relats eròtics, un dels quals no hi era en el llibre original… En Miquel és molt rigorós i acurat a l’hora d’editar els seus llibres. Rellegeix, repassa, rectifica, corregeix, millora… Tal com ja va fer a l’hora de publicar la segona edició d’Et faré ballar la ment. Hi ha afegit també il·lustracions noves, que apareixen intermitentment i ens faciliten informació visual en alguns relats, fetes per en Ricardo Villas, qui també va dibuixar en els llibres originals i, aquest any passat, pel conte l’Esperit del bosc. Cal destacar també el disseny de la portada de la Sònia Torné, que ja en va fer també les dels llibres anteriors, així com el conte infantil Riu, el cranc de riu.
Quan tingueu el llibre a les mans, estareu a punt de ballar i dansar entre relats, reflexions i pensaments. Llegiu, balleu, danseu, gaudiu de la lectura i… encara més… Rellegiu. Rellegiu sempre. Joan Fuster ho tenia molt clar: “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.” La relectura sempre serà diferent perquè, coneixent ja el camí, sereu capaços d’observar-lo d’una altra manera i us permetrà apreciar detalls, paraules, situacions que, potser, en una primera lectura us havien passat per alt.
O, simplement, tornareu a gaudir una vegada més del plaer de llegir.

El podreu trobar a principis de 2024 a les llibreries i en digital.

I encara més

A banda d’aquestes dues ressenyes, també trobareu la crònica de l’acte del 400 centenari del rector de Vallfogona i un repàs general a tot l’any de la secció literària de l’Agrícol.