Opinions d’Et recordaré

Sònia Solé [30/4/21]

En una ciutat d’un futur no gaire llunyà on l’ajuntament té el control de les dades de tots els ciutadans la Lisa s’avorreix amb el seu dia a dia, però de cop tot comença a canviar el dia que ella compleix divuit anys…
És destacable que un noi pugui escriure en primera persona i posar-se a la pell de l’heroïna. Us la recomano perquè la seva intriga no us deixarà indiferents, ans el contrari, no el podreu deixar i voldreu saber el que està passant.


Maria Blanque [10/4/21]

Avui us vull parlar del llibre que m’ha ocupat el darrer mes. He de dir que cap llibre m’havia transmès tantes emocions a la vegada: ràbia, impotència, tristor. Però també: esperança, amor, amistat…

Es tracta d’Et recordaré 👁. La primera novel·la de Miquel Florido, una novel·la que succeeix a la immensa ciutat de Crisol, on de cop i volta es descobreix que un noi s’ha llevat la vida. La protagonista és la Lisa, una noia que es va fent cada vegada més forta a mesura que anem passant les pàgines, tot i les pors, les angoixes i la desesperança ella sap que ha d’arribar fins al final per aconseguir descobrir tota la veritat. Així que tot i que és un llibre de ficció tracta temes molt reals com: la mort i els records que seran un dels dos pilars bàsics que us hi podeu trobar. L’autor utilitza un llenguatge carregat de descripcions per remarcar l’essència de cada personatge.

Honestament és un llibre que marca la diferència. A les primeres pàgines no entens que està passant i potser en algun moment et vindran ganes d’abandonar-lo. Si és així jo recomano que si el llegiu, ho feu fins al final, perquè l’espera valdrà la pena.😁

Enllaç original d’Instagram


Anna Ruíz Mestres (Opinió a la revista setmanal El cargol)

Per fi tenim a les mans l’esperada novel·la del MF, un text de més de 700 pàgines i de llarga gestació, estimat i acaronat per l’autor, sense pressa, com un bon vi de criança. I això es nota en el contingut, en la trama, en els personatges, en l’estil. Vegem-ho.

L’acció passa en una ciutat imaginària, Crisol, però situada en un futur proper, no massa llunyà del que ens espera. Actualitat, futur i valors eterns aniran trenant la novel·la.

La protagonista és la Lisa, una noia que tot començar la novel·la compleix divuit anys, edat mítica que obre la porta al món dels adults.

LLEGEIX LA RESSENYA COMPLETA AQUÍ


Jaume Marfany (Opinió al seu blog) [16/3/21]

“Et recordaré”, de Miquel Florido: Molt més que un llibre de ciència-ficció

No fa pas gaire temps que vaig conèixer Miquel Florido. Desconeixia la seva obra literària i no en tenia cap referència. Un dia, vaig veure que havia obert una projecte de mecenatge a la plataforma Kickstarter. Volia arribar a recaptar 1.500 euros per a la seva primera novel·la “Et recordaré”. Va ser el moment en què vaig aprofundir una mica en l’obra d’en Miquel Florido i em vaig decidir a donar suport a “Et recordaré”.

Ara, uns mesos després de tot plegat, he acabat la lectura d’aquesta primera novel·la d’en Florido i vull posar blanc sobre negre les impressions i sensacions que m’ha transmès.

“Et recordaré” és un llibre d’aquells que alguns en dirien un “bon totxo”, en el sentit de gruix (un total de 702 pàgines). Molt ben editat, de fàcil lectura, tant pel que fa a la lletra i la impressió com a la trama mateixa. El llibre es clou amb un contingut addicional que complementa la novel·la i que és de molt agrair, perquè ajuda a visualitzar les imatges mentals dels llocs i dels personatges principals.

Una novel·la escrita al llarg dels anys (l’autor ens diu que la va començar l’abril del 2009 i la va acabar el 2015). Sis anys d’escriptura i –interpreto- cinc anys més de revisió de tot tipus, d’ajustaments i de canvis.

Una novel·la que catalogaríem en principi, com de ciència-ficció. Un relat distòpic, és a dir, d’una utopia que té connotacions negatives oposades al que molts imaginem com una societat ideal.

O, potser, és un relat de suspens integrat en una novel·la de ciència ficció?

O, potser, en podem extreure molt més de la seva lectura?

SEGUEIX LLEGINT LA RESSENYA AL SEU BLOG!

Segona part de les reflexions:

“Un món feliç” d’Aldous Huxley i “1984”, de George Orwell (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la “Et recordaré”. 1)

Tercera part:

“A La xarxa tot canvia” (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la “Et recordaré”. 2)

+Complement a la tercera part

Quarta part:

“Si algú és capaç de controlar els records de les persones… (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la “Et recordaré”. 3)

+Complement a la quarta part

Cinquena i darrera part:

“Tenim l’eternitat per davant. Tornem a néixer” (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la “Et recordaré”. 4 i final)


Francesc (Opinió a Amazon) [21/2/21]

“Et recordaréés un llibre que s’ha escrit al llarg de molts anys, això fa que es pugui percebre l’evolució de l’autor juntament amb la de la protagonista i la trama principal. La història transcorre a Crisol, una ciutat d’un món distòpic no molt allunyat del nostre, on des del començament, a causa del suïcidi del Mark t’adones que alguna cosa no va bé. En aquest entorn lúgubre que ens brinda el lloc, s’exploren algunes de les conseqüències a les quals ens pot conduir una excessiva dependència de la xarxa.

Tot el llibre està narrat en primera persona a través de la Lisa, la protagonista. A partir dels seus ulls es va coneixent la seva vida des del dia que compleix els 18 anys i al mateix temps que ella, t’endinses en tots els misteris que l’envolten.

La novel·la està molt ben estructurada, combina la realitat amb la fantasia i no hi falta gens d’acció. Quan vas avançant et va enganxant amb el seu ritme cada vegada més trepidant, els seus personatges i la manera en que tots els enigmes van agafant forma i es van resolent.

Com tota bona distopia aprofita aquesta realitat per plantejar-nos preguntes més profundes; Per què viure en un món així? La necessitat de creure i buscar alguna cosa que ens transcendeixi, i la que per mi destaca més, què som més enllà dels nostres records?

Tot està molt ben descrit i explicat fent que la lectura sigui molt àgil i un llibre recomanat per a tots els públics.

En definitiva, m’ha agradat molt i espero poder llegir la continuació molt aviat!


Marc [7/2/21]

Novel·la molt recomanable. T’enganxa des del primer moment. El que més m’ha sorprès és la trama principal, molt original i diferent, però alhora molt ben lligada d’inici a fi. A cada capítol l’autor et va donant pistes perquè comprenguis què li està passant a la Lisa, tot amb el seu sentit, fins que al final tot encaixa. L’entorn en el qual es desenvolupa la història està molt ben descrit, a mesura que llegeixes acabes dibuixant mentalment la teva pròpia Crisol, aquesta ciutat grisa d’un futur pròxim a 50 anys (així me l’he imaginat jo). Els personatges, principals i secundaris, també estan molt ben aconseguits.

Moltes felicitats, amb ganes de més.


Alba [6/2/21]

Fa anys que no faig relectures de llibres per falta de temps i perquè la llista de lectures pendents que tinc és eterna…
Fa uns mesos ja vaig tenir el plaer de llegir aquesta història abans que sortís oficialment al mercat. Acabo d’acabar-me per segona vegada “Et Recordaré” (ara sí, en format físic!) i això ja diu molt de com pot absorbir-te la història de la Lisa per voler tornar a reviure-la tan aviat.

Podria destacar moltes coses, però, sense fer “spoilers”, recomanaria aquesta novel•la per la trama tan ben lligada; per les descripcions que t’ajuden a visualitzar perfectament el món de la protagonista; pels personatges; pels finals de capítol que no et permeten deixar de llegir…

En definitiva, un llibre que té temàtiques per tots els gustos i que, segur, us deixarà amb ganes de saber més de Crisol i els seus misteris.

Enhorabona un altre cop, Miquel, per l’esperada publicació d’“Et Recordaré” =)


Emma (Opinió a Amazon) [12/1/21]

El recordaré. De ben segur que és un llibre que recordaré molt temps, em va costar una miqueta al començar però després ja no he pogut deixar el llibre fins acabar-lo, la història és molt interessant i el misteri al voltant de la protagonista es manté fins el moment just. Molt recomanable.



Andreu (Opinió a Amazon) [12/1/21]

Esperant la segona part. Tot i que tinc demanada la versió en paper, i que espero rebre amb una dedicatòria del Miquel, després de llegir els cinc primers capítols que hi havia, per fer un tast a la web, no he pogut esperar a la sortida del llibre imprès i he decidit llegir la versió digital.
M’ha encantat!!, el desenllaç de les situacions inesperades, les reaccions dels personatges, la intriga constant capítol a capítol. Una història surrealista però amb una bona dosi de similituds amb la realitat.
Esperant la continuació.
Del tot recomanable a les persones amants del gènere. Felicitats!!


A continuació, ressenyes de lectors beta, que la varen poder llegir abans de la seva publicació:


Adrià, estudiant d’història [25/10/16]

Fa un parell de mesos que vaig llegir la novel·la “Et Recordaré”. Només puc dir que ha estat una de les novel·les de ciència-ficció amb un relat distòpic que més m’han agradat. Ens trobem com la Lisa, la protagonista, vol sortir de la seva realitat, en una ciutat corrompuda per la pròpia naturalesa humana. A la novel·la, trobem sorpreses estratosfèriques i increïbles, que faran adonar-se al lector de la qualitat d’en Miquel Florido com a escriptor. La capacitat de crear espais imaginaris, descriure’ls com si fossin reals i expressar excel·lentment els pensaments i les emocions, així com la reacció a l’entorn, de la protagonista, fan de la novel·la, el que per mi és una trama ben completa. Us animo a totes i a tots a llegir-la i comprar-la quan finalment es publiqui, val molt la pena.


Montse, estudiant d’administratiu [30/10/16]

Quan el meu amic Miquel em va passar la seva novel·la, i vaig acceptar llegir-la, no sabia què esperar. El què em vaig trobar va ser una gran protagonista, la Lisa, i les seves aventures i desventures. Avançant una mica en la narració d’aquesta història, vaig descobrir un món realista, però amb pinzellades d’un món fantàstic que a mi, una gran amant del món de la fantasia, em va fascinar. És quelcom completament nou. Un bon exemple de literatura àgil, fresca i sorprenent, ja que a mesura que vas avançant en la lectura apareixen fets i personatges inesperats i no pots deixar de llegir, quasi amb avidesa, fins a acabar i, com cada vegada que acabes un bon llibre, no pots evitar sentir aquest buit dins teu com si haguessis perdut un amic.

Espero que ben aviat puguem gaudir de la segona part d’aquesta saga i desitjo que algun dia la puguem tenir a les nostres mans.


Nicolás, 25 anys, politòleg i gestor públic [1/11/16]

“Et Recordaré”, una novel·la de ciència ficció autèntica, agosarada i impol·luta. Autèntica, perquè podem observar a través de les seves pàgines, que el personatge protagonista és una noia rebel que ens mostra, des de l’inici, el rebuig cap a les normes socials imposades a la ciutat de Crisòl. Es revolta contra un sistema corrupte i abusador molt semblant al que trobem avui dia en la nostra societat. Agosarada, perquè la protagonista no accepta el rol que li marquen i el paper que representa en l’argument de la novel·la, buscant trencar aquesta norma, recordant-nos a altres heroïnes històriques que tampoc van acceptar el rol que li marcava la societat i el món. I impol·luta, perquè la narració ens trasllada en cada moment les sensacions de la Lisa, sentint-les en el nostre propi cos, sense abusar del frenetisme que caracteritzen tantes novel·les d’acció d’avui dia.

El suspens de la trama i els girs argumentals fan que Miquel Florido ens aboqui a un cataclisme d’emocions intenses i diferents, cosa gens menyspreable en un autor novell i jove. Particularment sóc fan de Lisa pels seus pensaments madurs, que més tard queden justificats en la trama al veure l’evolució de la seva ment. També d’en Tk, per demostrar i expressar poc a poc sentiments humans, que al principi els troba estranys, com una màquina, però que va descobrint i, sobre tot, fent-lo més persona. I, com no, d’en Francesc, pel seu caràcter humil, però a la vegada combatent, davant les injustícies que apareixen i que no tolera. Tots tres formen una triada especial per a mi, com una espècie de guerrers que comencen a entendre que per enderrocar al sistema, no n’hi ha prou amb les seves forces, sinó que els cal associar-se.

L’argument de la novel·la és complex, perquè encara que ens pugui semblar molt típic el gènere de la ciència ficció, els enigmes que guarda la fan molt entretinguda, sense saber-nos creure del tot quina part es veritat i quina no. Podria dir que “Et Recordaré” està dividida com en tres parts, amb la clàssica estructura començament-nus-desenllaç: una primera part que ens presenta la societat i el món en que viu Lisa, com ho percep ella, i les coses estranyes que succeeixen al seu voltant; una segona on el personatge evoluciona i descobreix per què, l’antagonista, Mark Llum actua interferint al sistema informàtic de la xarxa, i per últim una tercera, on la Lisa aprèn a què no només és una peça en un engranatge molt més gran, sinó també que ella pot acabar destruint el sistema que l’utilitza per als seus propis fins.

En conclusió, puc dir que ha estat un plaer haver llegit “Et recordaré”, no només en la seva versió final, sinó des dels seus inicis quan era un esborrany. La seva història m’ha captivat des d’un principi, i haver pogut col·laborar amb alguna idea ha estat més que satisfactori per a mi. Realment, recomano a tots i totes que la llegiu, ja sigui perquè us agrada llegir o per passar l’estona. No us en penedireu!


Anna, 36 anys, dissenyadora industrial [15/06/18]

El que comença amb les divagacions d’una adolescent esdevé una novel·la iniciàtica, d’aventures, un joc de rol a estones, romàntica, dramàtica…contenint el millor de la ciència ficció.
El fet de saltar a tants estils sempre des de la perspectiva de la protagonista aconsegueix mantenir-te enganxat volent saber què passarà a cada nou capítol. Mai sabem qui és qui, com a la vida mateixa, això dóna un al·licient continu per seguir llegint, per voler saber el perquè de tot plegat on res és previsible.
Remarcable la narració en primera persona: aquest fet ens fa endinsar molt més en la història que un narrador més estàndard i empatitzem (i ens enamorem un xic) de la Lisa.
La Lisa, una heroïna d’acció que podria ser qualsevol, una persona “normal” que es troba immersa en situacions que, per bé si no les ha buscat, les ha trobat i s’hi enfronta: sovint actuant i després pensant, part del seu encant.
Vaig descobrir l’autor i la novel·la a través de les xarxes socials, un context immillorable per la temàtica de l’obra.
Sense fer espòilers i sense cap dubte: llegiu-la, us encantarà, la recordareu!


Vols que publiqui la teva opinió?
Envia’m un correu! contacte@etrecordare.cat