Com he vist “Et faré dansar l’ànima”
Sí, et concedeixo aquesta dansa.
Això ens demana l’autor als lectors de la seva obra.
Dansar entre línies, a través de les diferents històries que ens explica. Són històries lligades entre si i amb les del seu primer llibre “Et faré ballar la ment”.
A mesura que he anat llegint, puc apreciar la quantitat d’idees combinades, noves, diferents, que utilitza a l’hora de compondre un relat.
No és un estil literari convencional, sinó propi. Sentiments del cor, en primera persona es contraposen als dels personatges de ficció d’històries convulses que el fan trontollar.
Un detall que no m’ha passat per alt és la importància que l’autor dona a la natura, bosc, riu, arbres, fauna i flora en general, presents en diferents relats i que agraeixo en particular.
Cal destacar el personatge principal de l’obra, un home que des del meu punt de vista, se sent maltractat, enganyat, intoxicat de mentides, dependent, amb contradiccions t’estimo/no t’estimo.
Amb un pseudosíndrome d’Estocolm. Les emocions, el desamor, l’angoixa, determinen el desenvolupament del llibre. Per últim, podria dir que el color que més l’ha marcat, és el vermell. No passen desapercebudes les referències al vermell, roig, carmesí. Termes com ensangonat, sang, color de la rosa. Així com la importància que té renéixer de les cendres, el Fènix, la llibertat, les mentides, abraçades, dansar, el dimoni, les llàgrimes, l’angoixa i el moll de l’os. En conclusió, ha estat un ball molt interessant i recomanable.
