El pes del món reposa sobre una fina capa de gel
Quan es trenqui la superfície, trobaré el paradís?
Mentre es va congelant fins a la mort, va deixant de reflectir
Amb retrospectiva, he sigut una pèrdua de temps
M’agradaria fer un salt de fe, però perdia el meu cor
Al final, obtindré l’infern que em mereixo
Sempre deixo que se m’endugui el vent
Arrossegant-me per sortir de la meva ment
Déu sap que he perdut tota la fe
Una malaltia sense remei, excepte pels que són dins meu
Alguna vegada t’has preguntat com de profund pots enfonsar-te en el no-res?
Desintegra’m
Aniquila’m,
Recordes quan em vas dir…?
“Amic meu, l’esperança és una presó”
L’esperança és una presó
De tots els patrons que podria elaborar
He construït un laberint sense escapatòria
Per mantenir el meu jo tancat amb pany i forrellat
Sóc el meu pitjor enemic
M’agradaria fer un salt de fe, però perdria el cor
Al final, obtindré l’infern que em mereixo
Sempre deixo que se m’endugui el vent
Arrossegant-me per sortir de la meva ment
Déu sap que he perdut tota la fe
Una malaltia sense remei, excepte pels que són dins meu
Alguna vegada t’has preguntat com de profund pots enfonsar-te en el no-res?
Desintegra’m
Aniquila’m,
Si pogués silenciar tots els dubtes que tinc…
Acceptar que el que ha de ser, serà…
Alguna vegada t’has preguntat com de profund pots enfonsar-te en el no-res?
Desintegra’m
Aniquila’m
Recordes quan em vas dir…?
“Amic meu, l’esperança és una presó”
Architects – Gone with the wind
Traducció al català per Miquel Florido Díaz
18/02/2018
