Acabo d’acabar “Et faré ballar la ment” de Miquel Florido Díaz i us el recomano moltíssim: segur que no heu llegit mai res així; és un recull de relats molt diversos i d’una riquesa lèxica increïble! Cada relat juga amb una tipologia textual, un registre i un gènere diferent, des de prosa poètica, a contes narrats com els tradicionals tot i que van dirigits a tot tipus de lectors. També hi ha relats que m’han recordat al gènere més contemporani romàntic/realista d’“Algú com tu” de Xavier Bosch i “L’home que volava en el trapezi” d’Isabel-Clara Simó o als reculls de relats dels clàssics modernistes catalans com Joaquim Ruyra amb les seves descripcions a “Marines i Boscatges” o Pere Calders en els seus reculls de relats entre futuristes i que també et fan ballar la ment i plantejar-te coses. Molts d’ells han estat premiats en diversos concursos i estic segura que un cop els hàgiu llegit no us deixaran indiferents! Sobretot vaig gaudir molt amb la narració de “Records humits”.
“Innovar” dins “Et faré ballar la ment” de @et_recordare Una petita mostra de les reflexions que m’han enamorat d’aquest recull de relats, cada història està creada amb molta cura: detalls, descripcions, personatges rodons i tot narrat amb un llenguatge poètic adequat en cada registre. Ara que és estiu i tenim més temps aprofiteu per llegir-lo!
“Buidor” o també l’hauria pogut anomenar Mort; plasmar aquests sentiments de forma tan sintètica i aconseguir empatitzar: talent! ♥️ PD: última mostra, no us vull fer més spoilers tot i que us el fotografiaria tot!?
