Vaig nàixer en aquest terror, sense saber qui era
Només un nen, sense ser conscient de tota la misèria
Ni la més remota idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir
Com un delicte inexplicat va venir a segellar la meva fe
Cap premonició de l’imminent fatalitat
Sense saber de les disputes que em depararía la vida en un futur
Aviat van anar-se’n els anys de la meva lleialtat
Onze estius abans que la foscor caigués
Conserva aquesta grua de paper, una entre mil
Mai hi ha hagut un pecat per enterrar-me a mi mateix
El meu crit de desesperança, no ha sigut escoltat
Al contrari que jo, tu sabies que no hi ha Deus que puguin salvar-me
Segueixo sense tenir ni idea de tota la culpa que aquest món hauria d’assumir
I per últim cop, proposo a les grues un adéu
Travessant cap a la mort, com un tímid fantasma
Invocadors d’un món plàcid
Que mai m’encalçaran
Mestres d’una vida en pau
Movent-se entre platges inoxidables
Sense ensenyar-me mai
Ara tinc a les mans el possible descans
Com vaig fer volar la meva grua
I desitjo un eco de la meva abandonada vida, per ser la teva melodia
Fixa’t en aquesta grua de paper, una entre mil
Mai hi va haver un pecat per enterrar-me a mi mateix
El meu crit de desesperança, no va ser escoltat
I al contrari del que jo creia, tu saps que no hi ha Deus que puguin salvar-me
Tota l’esperança en va, tu l’acabes d’assassinar
Desterrada la grua dels prats d’aquesta vida.
La travessia de la grua – Passage of the crane – Heaven Shall Burn
Traducció al català per Miquel Florido Díaz
16/05/18
