En Miquel Florido ha reeditat en un sol volum els reculls Et faré ballar la ment (2017) i Et faré dansar l’ànima (2019), ja exhaurits. Ho ha fet a través del seu propi segell editorial, Crisol Edicions. Ens ofereix un recopilatori que ha tingut una especial atenció a cuidar els detalls, ha revisat cadascun dels textos per millorar-los (a vegades ampliant-los), i ha parat atenció en les il·lustracions, de les que n’ha refet una bona quantitat.
Els llibres originals eren reculls que funcionen de manera independent, però que, alhora, són complementaris. No podem deslligar-los els uns dels altres, fet que no significa que no es puguin llegir de manera individual, ja que cadascun té la seva identitat i funciona per si sol, però es combinen a la perfecció.
Després de publicar Et recordaré, molts dels relats d’aquest recull se senten com que ofereixen molt més. El “molt més”, que no només rau en els textos de la ciutat futurista de Crisol, se’ns farà visible a través de la nostra interpretació, de la nostra subjectivitat lectora i la complicitat que, com a lectors, oferirem sense cap impediment. Van des del relat curt i el microrelat fins al text autoreflexiu (que s’apropa al monòleg interior) i, també, la prosa poètica.
Et faré ballar la ment es compon d’un total de 38 peces i Et faré dansar l’ànima de 44. Tot i que també hi ha una sorpresa al final que ens emplaça cap a la futura publicació: Et faré somniar despert, tanmateix, entre els extres que ofereix, hi trobem una detallada cronologia de quan es va escriure cada text i també si va ser premiat en certàmens, a banda d’icones al capdamunt de cada capítol, on ens indica el gènere o món el que se situa el relat.
Com s’enfronta al procés d’escriptura en Miquel Florido? En tindreu una molt bona aproximació si llegiu El relat i, a més, el complementeu amb la lectura d’Idees mortes… Hi ha relats i reflexions que ens parlen sobre el mateix fet d’escriure, algunes sobre l’estima cap algú i cap a un mateix. Hi ha històries de ciència-ficció i d’altres completament realistes, un parell de relats eròtics, un dels quals no hi era en el llibre original… En Miquel és molt rigorós i acurat a l’hora d’editar els seus llibres. Rellegeix, repassa, rectifica, corregeix, millora… Tal com ja va fer a l’hora de publicar la segona edició d’Et faré ballar la ment. Hi ha afegit també il·lustracions noves, que apareixen intermitentment i ens faciliten informació visual en alguns relats, fetes per en Ricardo Villas, qui també va dibuixar en els llibres originals i, aquest any passat, pel conte l’Esperit del bosc. Cal destacar també el disseny de la portada de la Sònia Torné, que ja en va fer també les dels llibres anteriors, així com el conte infantil Riu, el cranc de riu.
Quan tingueu el llibre a les mans, estareu a punt de ballar i dansar entre relats, reflexions i pensaments. Llegiu, balleu, danseu, gaudiu de la lectura i… encara més… Rellegiu. Rellegiu sempre. Joan Fuster ho tenia molt clar: “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.” La relectura sempre serà diferent perquè, coneixent ja el camí, sereu capaços d’observar-lo d’una altra manera i us permetrà apreciar detalls, paraules, situacions que, potser, en una primera lectura us havien passat per alt.
O, simplement, tornareu a gaudir una vegada més del plaer de llegir.
El podreu trobar a principis de 2024 a les llibreries i en digital.
