Per Miquel Florido. Article publicat a la revista GEGANTS número 138.

Sant Quintí és un poble d’uns 2300 habitants situat al nord de l’Alt Penedès amb un important  paper pel que fa al folklore i la cultura popular, ja que compta amb una Festa Major tradicional molt completa: Drac, diables, ball d’en Serrallonga, gegants, capgrossos, bastoners, panderetes, ball de gitanes i grallers. A la cercavila hi participa una segona bèstia de foc i els Falcons de Vilafranca. Fa gala, també, d’una Festa Major dels petits amb tots els grups anteriorment anomenats.

La primera constància històrica de gegants propis a Sant Quintí data del 1915, malgrat possiblement en anys anteriors ja es disposava d’aquestes figures, la trobem documentada  gràcies al costumari català de Joan Amades, folklorista que va residir la major part de la seva vida al mateix poble quintinenc. Al volum de la primavera, on ens parla de les festes de corpus, hi podem veure dibuixats dos gegants dels quals sempre s’ha dit que podrien ser casolans (tot i que potser no ho siguin), juntament  amb uns nans i el drac. De fet, era una parella molt alta, ell sembla dur un casc i bigoti i ella un vestit clar amb màniga ampla als canells. En destacaríem l’escut d’Igualada del pit, considerat barri de Barcelona. És possible, també, que fossin dos capgrossos equipats sobre un cos de fusta. Aquesta parella “primitiva”, va desaparèixer abans de la guerra civil junt amb el drac i els nans, potser durant la segona república i se sospita que podria haver sortit a ballar fins a l’any 1926, com a màxim. Mitjançant factures que podem trobar a l’arxiu del consell comarcal de l’Alt Penedès, sabem que els anys 1927 i 28, vingueren els gegants de Vilafranca, Ferragut i Elisenda, a ballar a la Festa Major de Sant Quintí. “Por cuatro portantes de los gigantes”, “Peluquero de los gigantes”, “Transporte de los gigantes des de Villafranca“, i els acompanyaren els grallers “Caneles” del Vendrell. Aquest fet es va repetir l’any 39 i el 44, que se’n tingui constància.

No fou fins a l’any 1954 que l’ajuntament va decidir adquirir una parella de gegants per omplir aquest buit. L’any 1944 el barri de Sant Agustí d’Igualada amb motiu del centenari de les seves festes va comprar i presentar uns nous gegants (actualment desapareguts), deixant en segon pla, els que fins aleshores havien sigut els seus. La parella en qüestió, com hem dit, des del 54 pertanyent al poble de Sant Quintí, va ser rebatejada amb els noms de Quintí i Neus, en honor al nom del municipi i de la patrona de la vila, la mare de les Neus. Construïts a finals del segle XIX, avui en dia tenen dos bessons més del mateix motlle, essent aquests els del castell de Santa Florentina, uns gegants que es troben exposats sense abillaments al museu i no ballen arran d’uns incidents que van propiciar-ne el desament i l’altra parella és la de la vila de Sitges, en Bartomeu i la Montserrat, atribuïts a Eusebio Vidal i que recentment se n’ha presentat una remodelació. Existia una quarta parella del mateix motlle a St. Joan de les Abadesses, però va ser vilment destruïda.

El mateix Joan Amades i Gelats en va fer la presentació el dissabte 21 d’agost durant la FM, amb el següent parlament: “[…]Tot aquest veïnat no dubta ni un moment que sabreu fer honor a l’acolliment que se us dispensa, i que sabreu mantenir el nivell i el to que pertoca a la vostra alta categoria i al rang de la vostra nissaga”.

En Quintí i la Neus són de cartó pedra amb cos i cavallets de fusta, mesuren tres metres, pesen una mica més de 50 kg i varen transitar per diferents fases, segons els semblava oportú als propietaris o als portadors. En els seus orígens duien perruques, ell amb una mena de boina i ella amb un serrell que li queia enmig del front (pentinada segons la moda). Més tard, un temps abans de vendre’ls, el barri de Sant Agustí d’Igualada els va reformar, afegint-los perruquins de cartró pedra i els van bastir uns cossos i unes noves mans més proporcionades. En adquirir-los, vestien d’estil gitano, ella amb un vestit vermell que tenia grans cors a les faldilles, però aviat van convertir la figura masculina en un cabdill morisc, posant-li turbant, arracades i bronzejant-lo. Tenia, i encara té, una mirada feréstega que feia por als nens. La Neus, en canvi, es va mantenir similar, però amb una rebeca negra que cobria la part superior del vestit. Un dels principals motius pels quals es van sol·licitar nous gegants a finals dels anys seixanta, van ser el pes i l’equilibri, sobretot perquè el Quintí s’abraona endavant i costa mantenir-lo recte, ja que li cau el cap i s’inclina.

L’any 1969, l’ajuntament va comprar a l’Ingenio en Roger i l’Elisenda, gegants tipus reis, sense perruques de cabell,“jovenes i guapos”, segons el catàleg. La parella fou venuda per Josep Cardona Torres, qui regentava la botiga, però es diu que la figura original fou la del 1947 de Lluís Sabadell Arnau, mestre de Domènec Umbert i Vilaseró. Es va presentar el dissabte 16 d’agost durant aquella Festa Major. La portada del programa de FM va dibuixar-la en Josep Gual, il·lustrador quintinenc que treballava per llocs emblemàtics com Disney o la revista The Sun i, per dibuixar-los, va anar fins al taller Ingenio abans que els transportessin al poble. Aquests gegants són els que més han ballat, tant a les festes pròpies, com a trobades.

Per altra banda, el Quintí i la Neus, varen salvar-se d’un funest destí quan en Jaume Poch Escofet els va resguardar de ser cremats o llençats. Des d’aquell moment també són coneguts com els gegants de Can Gili o de Cal General i la família els va tenir guardats al cobert del seu pati. Del 83 al 89 van permetre’ls sortir amb la resta de figures. A excepció d’aquest període, només van treure el cap en ocasions puntuals, com per exemple diades de corpus o més recentment, l’any 2010 quan se’n van presentar les rèpliques reduïdes per a la Festa Major dels petits; el 2011 quan van ser els únics gegants que van ballar per la FM, ja que el Roger i l’Elisenda estaven sent utilitzats pel motlle dels futurs gegants nous. Durant l’estada a Can Gili, l’aleshores propietari va fer canvis a la vestimenta, convertint-los als dos en una parella noble catalana.

L’any 1986, el cau infantil “Cau Botifoll” va crear, per obra dels monitors i els nens, els primers gegantons de Sant Quintí, una parella que representava l’esperit del cau, vestits de Boy-scouts, els braços dels quals són de roba i, per tant, giravolten amb el ball, elevant-se. Tenen cavallet de ferro, subjecció estil motxilla, mesuren dos metres i pesen 25 kgs cada un. Actualment, ja no vesteixen així, estan desats i no surten des del 2012.

L’any 2010, persones del poble implicades amb la Festa Major dels petits, Ricard Pagès, Jordi Pagés, Josep Creixell i Raul Pujadó, amb pintura de Josep Maria Prieto, van crear les rèpliques petites dels centenaris, en aquest cas batejant-los amb el nom de Justí i Neus, els dos patrons del poble. Són de fibra de vidre i potes d’alumini, amb roba de lli cosida per Roser Estrada i Maria Rosa Gustems. Pesen 25 kgs i mesuren 2.66 m el gegant i 2.64m la geganta.

Els mateixos convilatans van dur a terme les rèpliques en fibra de vidre i cavallets d’alumini dels gegants de l’any 69, en Roger i l’Elisenda i es varen estrenar l’any 2012 durant la cercavila del dissabte de Festa Major. Mesuren igual que els del 69, però es va reduir considerablement el pes. La roba també és més lleugera. Per celebrar-ho, van sortir a ballar les cinc parelles que té el poble actualment. Els centenaris, els vells, els del cau, els gegantons i els gegants nous.

Aquest passat 8 de maig de 2022 es van presentar la remodelació dels gegants de 2012, que varen passar pel taller d’Aitor Calleja i, per commemorar-ho, la colla va organitzar la primera trobada gegantera que s’havia fet mai al poble (coneixement que els va sorprendre enormement). Varen acceptar el convit sis colles i Sant Quintí també va disposar dels centenaris. Degut a la recent defunció del fill de Jaume Poch: Josep Maria Poch; la família i l’ajuntament varen arribar a un acord i els gegants Quintí i Neus tornen a ser per l’ús municipal i per la colla.

Els geganters de Sant Quintí han anat canviant de vestuari, però sempre s’ha mantingut l’essència. Actualment, la vestimenta consta d’una camisa blanca amb l’escut brodat, faixa roja, pantalons negres, ja siguin de tall pirata o llargs i espardenyes o esportives, segons el gust o necessitats de cadascú. La colla dels petits duu un mocador vermell.

La colla està formada actualment per tretze membres actius i es va constituir com associació fa relativament poc, tenint en compte els anys d’història que té. El 21 de novembre de 2021 van signar-se els estatuts i l’acta constitucional amb Miquel Florido Díaz com a president i cap de colla. Els anteriors dels quals se’n té coneixement són els següents: Foselo Subirats, Agustí Gonzalez Asensio (?-2009), Ismael Sabaté Domenech (2009-2015), David Nortes Boix (2015-2021). Des del canvi de presidència s’han potenciat les xarxes socials i també es busca ampliar els coneixements del mateix grup, tant dels gegants com de la història de la colla vers el poble i la cultura popular catalana. L’objectiu principal és mantenir i vetllar les cinc parelles de figures de les quals disposen i, per tant, restaurar i optimitzar cadascuna d’elles. Florido és escriptor i prepara un llibre sobre la història dels gegants quintinencs. Aquest article n’és un petit tast.

Podeu trobar-nos a xarxes cercant @gegantsdesantquinti.

Miquel Florido

12/7/22