Quan simplement el que vull és palpar les tecles i notar com baixen, lleugeres sota els meus dits.
Només aquesta sensació de plasmar allò que em passa pel cap, encara que sembli forçat, ja que fins fa un instant no pensava en res, res per escriure o per bolcar.
I va fluint, creant, elaborant una trama inesperada, teixint records en lletres alineades, formant paraules, frases o paràgrafs que sorgeixen del no-res, per esdevenir.
Deixa’m guiar-te pel laberint de la meva ment que es va desglossant a mesura que toco aquest teclat. Sent amb mi el poder de la inspiració sobtada, el poder de la improvisació divina.
No deixis que acabi tan ràpid, és quelcom màgic i val la pena d’abordar, flueix i llisca de la meva inspiració fins a les puntes dels dits, es tramet del teclat mecànic cap al processador i aquest ho mostra en pantalla, és el naixement d’allò inesperat, el que fa que l’escriptura sigui tan meravellosa.
Així, doncs, seguiré escrivint meravelles inesperades, fins que la imaginació se m’assequi per sempre, cosa improbable.
Desembre 2016
