La darrera publicació de M. Florido, Et faré ballar la ment i dansar l’ànima, és un volum que recull les dues primeres obres, i està bé que sigui així, perquè els relats formen un tot indeslligable.
L’edició, de Crisol Edicions, compta amb il·lustracions de sis artistes diferents que enriqueixen i fan més bell i entenedor el text. Un seguit d’icones, a l’inici de les històries, reforcen la comprensió del lector perquè llisqui fàcilment vers l’enigma dels contes.
Al MF li agrada moure’s en diferents gèneres literaris i mostra una diversitat de plantejaments que passen per la filosofia de l’existència, pels sentiments, per la ciència-ficció, per l’amor a la natura, per la reflexió al voltant de l’escriptura, per l’erotisme, per la novel·la gòtica, per la distopia, etc. Això farà anar al lector d’un món a l’altre i el seduirà a través del desig de descobrir nous relats.
L’estil narratiu del MF juga amb un ventall ampli de narradors, des del narrador omniscient, passant per la primera persona, que de vegades esdevé una veu femenina – introduint una mirada feminista en el text-, per l’estil directe en els diàlegs, sovint vius, i arrapats a la psicologia del personatge, o pels finals oberts que mantenen la intriga. La presència d’animals fantàstics i quotidians, o de personatges que aposten l’ànima a la manera del Faust de Goethe, l’acosten als grans clàssics.
Tot plegat acomboiat amb un lèxic ple de neologismes, en els contes de ciència-ficció, en els noms dels personatges, però també expressions i frases fetes que fan versemblant l’aventura que explica. I cal esmentar també l’originalitat en els arguments, que aporten un aire nou, fresc, i diferent.
Els espais poden ser inversemblants, propers, angoixants, serens, imaginats i plens de bellesa amb una gran força fotogràfica com la saga de Mar de glaç… O inquietants i angoixosos com a Crisol, o el món dels morts de les cultures nòrdiques… En fi, un ventall de llocs descrits amb minuciositat i bellesa, que fan que el text s’acosti a la prosa poètica.
I tota aquesta tècnica al servei de temes eterns com l’amor, el pas del temps, el jo, la solitud, el coneixement d’altres cultures com la japonesa, o la Bíblia i Moby Dick, o els estats d’ànim dels personatges tan ben descrits, i la llibertat que esdevé un dels fils narratius de l’obra tant en l’àmbit individual com col·lectiu.
Queda clar doncs que per al MF escriure és Respirar –com diu el títol del seu primer relat- proclamar l’existència, que per ell passa per l’escriptura.
