Entrevista publicada el 8/4/21 al setmanari penedesenc “El cargol”.

En Miquel Florido és un jove autor quintinenc que resideix a Vilafranca. Ha publicat el seu tercer llibre i primera novel·la “Et recordaré”. Com va produir-se la publicació?

Volia que Et recordaré es publiqués amb tapa dura i cosit. És la meva filla pròdiga i sentia la responsabilitat d’oferir el millor resultat possible en la primera edició. A més, un text de la seva envergadura ho mereix. Per sufragar els elevats costos, vaig obrir un mecenatge amb sistema de recompenses segons aportació i va anar francament bé, gairebé duplicant els mínims demanats.

La Lisa es lleva complint els divuit anys… A partir d’aquí el component del misteri es dispara perquè no deixen de succeir-li fets fora del comú.

És una noia llesta, pragmàtica i es guia per la seva pròpia lògica. Des que un company de l’institut és trobat mort i en rep un seguit de correus que només pot haver escrit ell, tot el seu món comença a perdre la lògica sota la que el regeix. Hi pot haver vida més enllà… Ens pot fer eterns, “La xarxa”? Inicialment només vol passar desapercebuda i fer la seva. No sempre havia estat així i evolucionarà, obrint-se a les persones del seu voltant. Té una forta determinació i una voluntat admirable, comet errors i no sempre té la raó, pateix per fer-ho tot bé i és ben humana, amb daltabaixos. Pot semblar egoista, però es carrega responsabilitats a l’esquena per protegir els propis convilatans de Crisol.

Crisol, és la ciutat distòpica i futurista on es desenvolupa l’acció i per on es mou la protagonista. Com se’t va acudir?

L’ambientació rep moltes inspiracions de pel·lícules de ciència-ficció tals com Minority report, Blade runner, Tron… o sèries d’animació japoneses com Ghost in the shell, Lain… La Torre de comunicacions amb la fibra cel·lular controla tota la ciutat, cap crisolenc pot disposar d’aparells amb memòria interna. Totes les dades s’emmagatzemen als servidors de la torre, han desaparegut les companyies telefòniques i només proveeix l’ajuntament i per connectar-se ho fan amb el DIG (Dispositiu d’Identificació Global).

Ha sigut de llarga gestació, oi?

Ha sigut un vi de llarga criança. La vaig començar al 2009 i fins al 2015 no vaig posar la paraula “Fi”. L’he publicada a finals de 2020 després de varies repassades. S’hi nota el meu creixement com escriptor capítol a capítol, alhora que madura la Lisa i el lector veurà aquest desenvolupament, tan de caràcter com de complexitat.

Com et planifiques l’escriptura d’un llibre tan extens?

És graciós perquè en un inici pretenia que fos un relat breu, però vaig trobar que la història de la Lisa era moltíssim més i que caldria molt temps i molta tinta.
Solc escriure per inspiració sobtada, però en una novel·la tan extensa, cal una planificació. Tinc llibretes plenes d’anotacions i també arxius de text amb idees, personatges, escenaris, moments… La vaig concebre sobre la marxa, però repartint-la en sagues de capítols amb l’idea d’arribar a certs punts crítics de la trama, però per arribar-hi, via lliure. Deixo que els personatges actuïn amb naturalitat, així és tot més orgànic i més estimulant per mi com autor.

Com funciona, la inspiració sobtada?

Sovint em venen flaixos amb paraules, frases, idees o directament imatges. És en aquell moment que he d’aprofitar i plasmar-ho. Fins i tot moltes parts les vaig somniar! M’he despertat a les quatre de la nit i he pres anotacions llarga estona i, l’endemà, llegir-ho i al·lucinar, perquè tot encaixa. Òbviament no tot funciona així, per a oferir una bona narració cal una tècnica, vocabulari, disciplina. Imposar-se uns objectius i llegir molt per no perdre la fluïdesa.

Quins projectes tens entre mans, ara que finalment l’has publicada?

El primer serà poder treure una nova edició amb tapa tova, ja que gairebé no queden unitats d’aquesta edició numerada, i de passada arribar a tot Catalunya.
Actualment estic escrivint una novel·la d’humor d’uns nois de poble molt particulars, amb les seves conyes i personalitats ben properes. La història parla de generacions i de fets molt espontanis i naturals entre en Mite i en Dropo, narrats en salts temporals, des que eren petits i anaven al casal d’estiu, a l’actualitat on cadascun “tira com pot”, les parelles, els amics que no veuen de fa anys, la Festa Major, la natura, les rutes en bicicleta i moltes situacions que espero que us facin esclatar de riure.

Després reprendré les dues parts que tinc planificades que continuen Et recordaré, que ara per ara, es convertirà en trilogia.

El presentaràs?

Presentaré el llibre a l’Agrícol de Vilafranca el dimarts 20 d’abril a les 19:30h. I a Sant Quintí, a la biblioteca el 21 d’abril a les 18h. Podeu trobar l’edició digital a Amazon i quan surti la tapa tova, el presentaré a més pobles. Tota la informació a etrecordare.cat .