Em falta
Em falta el respirar.
Quan l’aire no circula entre la mascareta i la fortor externa
Les paraules queden ofegades per la sordesa autoritzada d’una ideologia bordada, lligada, espremuda. Sense espai per exhalar, sense espai per cavil·lar.
El pensament crític queda reduït a insults preparats per desacreditar.
No surtis de la línia, no et desviïs del preestablert. Convergeix o pereix.
Entossudit, emmurriat i ferm,
em condemno per sempre més, a no creure amb els ulls embenats.
A decidir per mi mateix.
A no ser, qui em diuen que he de ser.
Aire contra l’opressió.
Respecte cap al divergent.
La parla per bandera, sense punxa al capdavant.
Les diferències ens han de complementar, no sembrar odi.
Sempitern en el convenciment.
Mentalitat oberta.
Pensament crític, punt mig, optimització i resolució de conflictes.
Fermesa i perseverança.
És que potser no em coneixes així?
Aleshores no em coneixes.
Miquel Florido Díaz
9/2/2021
