Tot sembla tant real! El motor gràfic dels jocs actualment emula pràcticament la realitat, a pesar de ser d’ambientació fantàstica, el cert es que cada fragment, cada textura sembla de debò. Acaricio el blat mentre avanço i puc percebre el pessigolleig als palmells i als dits. No veig res estrany, quin tipus de criatures em trobaré? Més val que no em trobi res gaire perillós per començar, no sé lluitar.
A la xarxa no hi fa ni fred ni calor, simplement… S’hi està bé.
Segueixo caminant fins endinsar-me al bosc, un bosc espès i aparentment profund. Creat amb efectes d’humitat i la llum artificial traspua per les frondoses branques dels arbres així fent néixer clarianes lluminoses. El so ambient també sembla real; ocells, animalets del bosc, els udols del vent i el moviment de les fulles… Tot i que l’aire em fa onejar els cabells cap a la direcció que bufa, no noto la sensació del vent xocant en la meva pell, és només entorn gràfic. Dedueixo que tot això es així perquè òbviament no ha estat dissenyat ni pensat perquè s’hi pugui accedir físicament. És una cosa que en teoria és científicament impossible i impensable fora de la ficció… En tot cas s’haurien de programar les sensacions atmosfèriques. Quina gràcia té si el foc no escalfa i l’aigua no refreda?
Jo sóc un cas especial… Igual que el Tk. Em rosega per dins el fet que em van sorgint dubtes, problemes i embolics, i el pitjor de tot és que no ho puc resoldre ni ràpida, ni fàcilment, com he fet sempre.
El bosc és molt bonic, molt detallat; arbustos amb mores, gerds, molsa i bolets… Només trobo a faltar l’olor de la natura, de verd i humitat, aquesta olor que proporciona una sensació de llibertat ara no hi és. Fa tants anys que no hi és, tants que crec que ni tant sols l’he respirat mai.
Em roda el cap. Pensar en el passat em fa dubtar, indagar més enllà del dia en que vaig complir els divuit em provoca un tipus de migranya. Com si tingués els records bloquejats. Em costa.
Una resposta