Per Miquel Florido. Article publicat a la revista GEGANTS, número 140.

En temps pretèrits el primer drac de Sant Quintí del qual se’n té informació escrita és del 18 d’agost de 1853, en un escrit al diari El presente, on hi especifica que varen sortir el vell i el jove, per tant, hi havia dues peces. A banda hi diu la frase “como se acostumbra todos los años”, evidenciant que ja feia anys que n’hi havia.

La primera fotografia que en tenim apareix a l’Arxiu Amades, datada de l’any 1934 i subtitulada com “El drac d’Aigüesbones”, nomenclatura amb la qual va ser rebatejat el municipi de Sant Quintí durant la guerra civil, entre el 1936 i el 1939.

La bèstia era d’un sol portador i aparentment, de facturació casolana, possiblement feta de paper encolat, amb ales de cartró i cua de filferro interior. Portava banyes cargolades cap avall al costat de la testa, tenia orelles punxegudes i una cua cargolada similar a la forma del drac actual.

L’any 39 aquell drac va ser destruït o cremat, potser junt als gegants. Aleshores, des de llavors fins l’any 1954, el poble no va tenir drac propi, però en venia llogat el d’alguna altra població, com el de Vilafranca. L’any 1951, un convilatà, de nom Lluís de Cal Borditxu, va començar una col·lecta de diners per a tal de tenir una nova figura pròpia, a la qual s’hi va sumar molta gent. En el llibre d’actes de l’Ajuntament hi consta: “expuso el sr. Delegado de Festejos que un grupo entusiasta del “Drach” habia hecho una subcripcion entre todos los vecinos y veraneantes, con el fin de reunir fondos para la adquisición de un nuevo “drach” tan tipico en esta villa, con el fin

de engrandecer nuestra tipica Fiesta Mayor”.

La causa d’aquesta recuperació té molts números de tenir a veure amb la vinculació del folklorista Joan Amades amb el poble i que la seva influència motivés la recuperació d’una figura que ell mateix cita en el seu Costumari Català.

Emili Ferrer va ser l’encarregat de dissenyar el nou drac, del qual sembla que va inspirar-se en el drac de Vilafranca pel que fa al cap i a la cua, mentre que pel cos, les ales i el color ho va fer basant-se en l’antiga bèstia quintinenca. El varen construir els fusters Ramiro i Joan Rafeques, pare i fill. El seu pes es de pràcticament cent quilos i mesura 3,8 metres de llarg, 1,1 metres d’amplada i 1.65 d’alçada. La cuirassa és de travessers de fusta d’olivera clavats en taulons perpendiculars, coberts ambdós de cartró i paper. Té un total de 20 punts de foc.

Joan Rafecas va cobrar 2970 pessetes i Antoni Bou 266 per pintar-lo. Pel que fa a el cap, es va fer en tres parts i després es varen ajuntar per a obtenir una simetria perfecta. La cua va ser un maldecap per l’artista; finalment després de molts intents la va fer amb cèrcols de fusta amb un petit forat al mig, amb una separació de 5 cm entre cèrcols i lligats amb un filferro perquè no es moguessin.

Al llibre d’actes de l’Ajuntament i amb data 30 de desembre de 1954 hi consta “Se acordó aprobar las facturas de Don Ramiro Rafecas que ascienden a dos mil novecientas setenta pesetas por los jornales invertidos en la construcción de un Drach para enaltecer nuestra Fiesta Mayor. Y tambien se aprobo la factura de Don Antonio Bou de un importe de doscientas sesenta y seis pesetas por los jornales y materiales invertidos en pintar el Drach y los Gigantes”.

Es va estrenar el dissabte 14 d’agost de 1954, durant la Festa Major, i de la mateixa manera que va felicitar i donar la benvinguda als nous gegants, en Joan Amades i Gelats, va pronunciar les següents paraules: “Valgui la nostra salutació al drac, que no dubtem que, com els Gegants, serà un digne representant de la casta dels dracs que poblen aquesta terra beneïda, que no passen de la cinquena. Confiem d’ell, així mateix, que no desdirà de la seva estirp, que campejarà pels carrers de la vila, testa alta, airós i arrogant, traient foc pels queixals, fent-se fer pas, arreu, harmonitzant la remor dels seus aspectes de fúria, amb la dolça harmonia del flabiol. Benvingut sigueu doncs entre nosaltres”.

Va ser l’any 1970 quan el varen pintar dels colors que ha mantingut fins a l’actualitat: cos roig amb base inferior negra i taques en forma d’escates platejades. És només una hipòtesi, ja que no se sap la raó exacta, que li varen canviar les tonalitats per tal que fos més diferenciat respecte al de Vilafranca, uns mesos abans de fer una sortida a la capital de comarca.

Aquell any, el cap va caure-li, ja que no se li havia enganxat correctament. Durant la Festa Major va sortir lligat amb cintes i quan es va acabar la festa, Joan Rafecas va buidar-li entre cinc i deu quilos i el va tornar a enganxar.

Fins l’any 1976, se li va incorporar una estructura de ferro amb rodes i una faldilla. El motiu: faltaven portadors. A partir d’aquí, la família Homs, juntament amb Josep Pons i Ferran Salat, es varen oferir a portar el drac.

A partir de l’any 1984, els membres de la colla varen decidir vestir tots de la mateixa manera: camisa vermella i pantalons negres, a conjunt amb el drac.

Durant els anys 80, la colla va participar a les festes de la Mercè de Barcelona. L’any 94, va anar a un esdeveniment anomenat “Vols conèixer Barcelona” que es va fer a l’estadi olímpic de Montjuic. També ha anat a França i al País Basc.

L’any 1992, Daniel Homs va augmentar els punts de foc, afegint dues pinces més a la boca, quatre en total i va crear una forquilla per la cua, on hi podien anar onze petards i que girava sola per la força de la pirotècnia. L’any 2000 es va tornar a ampliar fins a tenir vint petards només a la cua. Se li varen fer falques a la panxa per a poder-lo deixar a terra de forma equilibrada.

Musicalment, al principi el drac ballava al so d’un flabiol, més endavant ho va fer amb grallers i des del 2007 va acompanyat de tabalers.

L’any 2003 es va fer una rèplica de fibra de vidre a escala reduïda per a la Festa Major dels petits. Pesa 27 kg i la varen fer en Josep Creixell, Jordi Pagès i amb pintura de Josep Maria Prieto. Llargada: 210 cm, Amplada: 80 cm, Alçada: 112 cm. Té dos punts de foc a la boca i un a la cua. Anteriorment, sortia un drac fet de cartró i paper maixé que varen fer els nens i nens del Cau Botifoll, que imitava el drac primitiu però de color vermell.

El tres de juliol del 2004, durant el sopar de germanor amb motiu del 50è aniversari es va fer una votació d’entre les propostes fetes des de l’escola Antoni Grau Minguell i va guanyar que el drac es bategés com a Quintifoc. La proposta dels noms la van fer dues nenes, l’Helena Díaz i la Lídia Matas.

Les espurnes i la pólvora, provoquen que la pintura es malmeti a cada sortida i per tant, el drac ha sigut repintat diverses vegades, fins al punt de fer-ho cada any. Evidentment, la repetició de la jugada, ha propiciat que la figura pesi cada cop més i es va haver de decapar i repintar per a rebaixar el pes.

Per altra banda, aquest drac ara descansa, ja que Sant Quintí disposa d’una rèplica de fibra de vidre que pesa 60 kg, feta el 2014 per Josep Creixell Miró, Jordi Pagès i Raul Pujadó. Quan es va fer el decapat per al motllo en el drac vell, va arribar a sortir la pintura original verda. Malgrat aquesta descoberta, la colla el va voler repintar tal com estava.

Especial agraïment a l’Helena Díaz i al Daniel Homs, qui han proporcionat la major part d’informació d’aquest article. Al Raul Pujadó, Aureli Díaz i al Josep Creixell pel seu testimoni i fotos.

Bibliografia: Trec sobre la Festa Major de Sant Quintí, Helena Díaz (2011). Trec sobre el Quintifoc, Daniel Homs (2012).

Gener 2023