Glop d’aigua i la píndola va lliscar gola avall.
Va trigar un parell de minuts a activar-se l’efecte. Estirada al llit panxa amunt amb els braços morts al costat, vaig deixar que l’obscuritat s’apoderés dels meus sentits. No hi veia ni hi sentia, era un lloc tan fosc i buit com la xarxa.
De sobte, van aparèixer les veus; havien d’aparèixer.
—Aura…-vaig saludar, confosa, al veure la meva viva imatge en petit.
Al seu costat van emergir cinc ombres més, cinc rostres del passat que confirmaven el present.
Comenta el fragment a les xarxes socials:
