Durant la setmana de Sant Jordi, El 3 de vuit ha dedicat un especial als autors penedesencs que hem publicat aquest o durant el darrer any.
En el meu cas, per la publicació d’Et recordaré, com bé sabràs. Em van proposar fer un article i acompanyar-lo d’una fotografia, i aquí t’ho recopilo.
Escriure és evocar
Escriure és evocar, traspuar sentiments envoltats de trames, que a través d’una història amb els seus habitants i espais, en una combinació entre estructura i improvisació, acabi transmetent allò que s’ha mantingut a l’aguait de ser explicat. I per a tu, llegit.
Com a autor, solc escriure a partir d’evocacions que provenen d’una veu, a vegades interior, a vegades superior, que m’explica una història, que a priori semblava que ja existís, però feia falta que hi hagués un catalitzador que la transmetés a partir de paraules encadenades en frases, paràgrafs, capítols per, finalment, convertir-se en llibre.
I així, entre inspiració i treball, un va teixint el que després tu podràs llegir i gaudir-ne, tal com jo ho he fet mentre ho escrivia.
Vaig agafar el gust a transmetre amb la paraula, des de ben jove. Llegia molt i, gràcies a aquest fet, aconseguia destacar als certàmens de Sant Jordi o Nadal de l’institut o de la biblioteca municipal de Sant Quintí, sense haver-m’ho plantejat. A partir d’aquí, em vaig adonar que això m’agradava. Que volia seguir escrivint històries i que algú les llegís, gaudís i valorés a l’altra banda del mirall. Va ser l’inici d’una passió que encara segueix viva dins meu i que vaticino que hi romandrà per sempre.
El 2017 vaig publicar el meu primer recull de relats, Et faré ballar la ment, un conjunt de textos que combinaven reflexions amb històries que havia presentat i, en ocasions, rebut guardó en premis literaris d’arreu del territori. Va anar prou bé i en vaig publicar una segona edició revisada i ampliada.
El 2019 vaig publicar Et faré dansar l’ànima, el successor espiritual de l’anterior llibre, en què alguns personatges i trames s’entrellacen entre si. En el primer, les reflexions venien més de l’aspecte racional de l’ésser humà, mentre que aquí, són més del sentimental i en conseqüència, sovint, irracional.
Et recordaré és el fruit de molts anys de feina i lluita. Una batalla contra el temps que fa que qualsevol obra quedi endarrerida si no es publica en el moment oportú. El resultat ha sigut satisfactori, l’he pogut publicar en tapa dura, com sempre havia somniat. He rebut i segueixo rebent ressenyes dels lectors i m’encoratja saber que estan desitjant poder llegir la continuació.
Escrita en primera persona del present, acompanyaràs la Lisa en el seu periple per descobrir la veritat sobre la ciutat de Crisol, la seva llar i la seva presó. Per què hem d’existir en un lloc així? Podem canviar una societat grisa i egoista? Es pot lluitar contra l’oblit?
La mort té un paper fonamental en el missatge final. Què som? Éssers temporals que es precipiten per un present ínfim, que immediatament es converteix en passat i ens mantenim pensant en un futur proper o llunyà. Un cúmul de pensaments que queden en no-res si no els transmetem o els plasmem. I això, a grans trets i sense entrar en la trama, és Et recordaré.
