Avui us proposo un conte per a totes les edats. La idea principal d’on parteix aquest conte és fer un homenatge al pèlag dels Nenúfars de les Deus.
Quan la gent ens ajuntem, les coses flueixen i els problemes es resolen. Des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, juntament amb els Ajuntaments de: Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, de Sant Quintí de Mediona, de Sant Sadurní, de Subirats, i de Torrelavit, se sumen esforços i gràcies a això sorgeix sota la professionalitat d’Andana Edicions, un llibre, un conte, del qual en podem gaudir i aprendre tots.
El text d’aquest divertit conte és de l’escriptor Miquel Florido que s’endinsa en el món de la literatura infantil amb molt d’encert i amplia cada cop més el seu bagatge d’escriptor amb nous gèneres. L’acompanya en aquesta bella aventura la Sònia Torné, amb unes il·lustracions vives, acolorides, impactants, properes, divertides, que palesen el missatge del text del Miquel.
És un conte amè, bonic, divertit, imaginatiu, vital, però és molt més que això, és un devessall d’humanitat, un devessall de valors que es respiren en les frases del text. I és també un mestratge per esdevenir millors persones, i això ho poden aprendre els infants però els adults encara més. Massa sovint estan apoltronats i viuen una mica al marge dels grans valors que ens fan humans.
Evidentment pel títol del conte veieu que entre dins el gènere de la faula, que tan bé van conrear els clàssics grecs amb Isop al capdavant. Des de la senzillesa ens van transmetre un missatge moral clar. Qui no recorda La llebre i la tortuga, o bé el corb i la guineu…/ A la manera d’Isop, Miquel Florido, seguint la seva estructura de faula clàssica, ens revela defectes que ens calen reconduir.
Aquí Riu, “el cranc que sempre riu”, és el protagonista, a qui li cal millorar alguna conducta, i enmig del text del Miquel comencen a surar valors com l’amistat, la fortalesa física front la intel·ligència, la llei del més fort enfront de la companyonia i la força de la unitat, l’allunyament de la baralla i l’apropament mitjançant el diàleg per a aportar solucions bones per a tothom… Però també valors més íntims i personals, com ara la necessitat d’estar sols, de baixar el ritme de vida, de reflexionar sobre allò que ens està passant, de com assumir les nostres responsabilitats i de com saber acceptar les nostres errades, i per descomptat aprendre a escoltar els altres i aprendre d’allò que ens diuen, especialment des de la saviesa dels anys. Tot plegat ens portarà a saber canviar, a entendre que la vida és canvi, i que el valor de l’amistat s’ha de cultivar com les flors del jardí, o el bosc, o el pèlag dels Nenúfars.
El missatge moral arriba molt fàcilment a través de l’enginy dels dibuixos de la S. Torné. Quan el Riu, el cranc de riu, perd una pota, ha d’acceptar, aprendre i estimar aquesta seva nova manera de ser, i les expressions de la cara del Riu, el cranc de riu, que ha dibuixat la Sònia, són aclaridores, a voltes doloroses, però sempre profundes, per fer-nos veure a través del dibuix el missatge intel·ligent i audaç que hi ha al darrere.
El Miquel es val de diferents recursos propis del conte per fer el seu text, com ara els diàlegs en estil directe, però també explicacions aclaridores del narrador de la història, com si fos un alter ego de l’autor.
Però abans us parlava dels clàssics, que tant dominaven l’epítet èpic, “Ulisses l’astut”, “Zeus portador de l’ègida”, “Aquil·les ràpid de peus”, “el mar de color de vi”, “la nau ben proveïda de rems”, “Hera, la dea dels braços blancs”, en fi en trobaríem un munt a l’Odissea d’Homer, per exemple. El Miquel juga amb els noms dels protagonistes i es val d’aquest clàssic recurs (Riu, el cranc de riu, o bé La granota que bota) Això junt amb repeticions ben estudiades va construint un conte sòlid, amb un missatge contundent que fan del llibre un text imprescindible per als infants, que l’haurien de llegir, a poder ser, acompanyats d’un adult, llavors el missatge moral de la història farà bé a qui el llegeix i a qui l’escolta.
Estem doncs davant d’una bona iniciativa de la classe política, però sobretot estem en una nova etapa d’aquest jove escriptor que és imparable i a qui desitgem molts èxits.
Ei compreu i llegiu Riu el cranc de riu!
