En Miquel ho ha tornat a fer… ha sigut capaç de tornar a deixar-me amb ganes de més i això, per a mi, és una característica d’un molt bon escriptor. Perquè vol dir que m’ha fet dansar l’ànima i els pensaments tal com ell volia; ha fet que torni a retrobar-me amb personatges del passat, com en Crois i l’Helena, i amb altres de nous, com en Gutt, la senyora de les castanyes o l’Em, en noves històries que no passen desapercebudes. És un recull d’històries breus i no tan breus i de reflexions que val molt la pena llegir. Enhorabona per aquest altre bon treball i seguiré esperant-ne més.
Menu
