Per un escriptor, el procés de l’escriptura sol ser lent i tediós, però gairebé sempre, almenys quan es fa amb ganes, és fa gaudint i és plaent. Veure com es desenvolupa una trama de la qual només en tenies una lleugeres nocions quan vares començar, veure com els personatges evolucionen i s’adapten a les traves que els imposa l’entorn que els envolta, veure com maduren i es fan grans junt amb el temps que compartiu. És preciós!

Després, un cop, amb tot la il·lusió, escrius la paraula FI. Surts a celebrar-ho i t’omples de joia per l’objectiu assolit.

Toca revisar, comprovar que tot quadri, que no quedin caps per lligar, a no ser que siguin calculats per a una segona part… Un procés lent, però que ja es fa amb totes les ganes que quedin, penses, que et trobes en l’esprint final i ho tens! I finalment arriba el moment, ho tens acabat i a punt, s’ho han llegit alguns lectors propers, amics i t’han donat opinions positives, saps que el producte és bo, la història que has escrit, agrada i enganxa alhora!

Ara ve la part crua de la realitat de l’escriptor. Si no et coneixen en les altes esferes, ho tens magre per despuntar. Les editorials reben centenars d’originals a l’any, fins i tot les més petites, i per començar, ja és difícil que et responguin fins i tot un simple correu. Les que responen, soldrà ser per dir que ja tenen l’any ocupat amb altres obres per a publicar o per dir-te que la temàtica de la teva obra no s’adequa al seu catàleg. Per sort, en queden algunes disposades a donar una ullada al teu projecte. I aquesta és la realitat!

Ja puc ser el millor escriptor de la història, que si ni tant sols m’ofereixen l’oportunitat que se la llegeixin sencera, fins al final, que per això és de misteri, (al final és resol tot de forma inesperada i punyent), no podré avançar. Em trobo travat per causes externes, ja que confio plenament en “Et recordaré”, la seva trama, els missatges ocults que amaga, i el món que he creat. I òbviament em crec a tots els lectors que me n’han donat opinió positiva (ho trobareu a l’apartat de ressenyes), de la mateixa manera que he arreglat cada detall que havia tingut alguna imperfecció.

Doncs, estimats amics, busco editorial, amb ganes, però el que vull dir-vos, és que la feina de l’escriptor no és passar-se el dia buscant la publicació, sinó seguir escrivint i no perdent la inspiració i els ànims amb altres coses!

Gràcies per ser-hi, espero, aviat, tenir notícies!

Miquel,

15/11/2016