Miquel Florido: “Escric històries perquè tinc molts mons a dins que necessiten sortir”
Miquel Florido (Sant Quintí de Mediona, 1991) és escriptor, socorrista, informàtic, sommelier, geganter i membre de la secció literària de l’Agrícol. Amb una trajectòria marcada per la creativitat constant, acaba de publicar Un clau rere l’altre, una novel·la eròtica que combina humor, quotidianitat i relacions humanes.
És el seu vuitè llibre, dels quals destaquen: Et recordaré (2020), Riu, el cranc de riu (2022), Et faré ballar la ment i dansar l’ànima (2024) i MUSA: Anatomia d’un enamorament (2025). Parlem amb ell sobre el procés creatiu, els seus llibres i la necessitat de trobar temps per escriure.
Els teus primers llibres, Et faré ballar la ment (2017) i Et faré dansar l’ànima (2019), ara formen part d’una edició integral. Per què vas decidir reunir-los?
Perquè en realitat sempre havien sigut una sola obra. El primer era més racional, amb reflexions-morals i relats de ficció, i el segon era més sentimental, més emocional. Compartien personatges, escenaris i essència. Tenia sentit unir-los.
Ets dels qui els tornen a revisar?
Sí, constantment. Cada vegada que torno a publicar una obra aprofito per corregir, ampliar o reescriure coses. És un procés que no s’acaba mai.
També estàs preparant una tercera part?
Sí, tot i que encara va per llarg. Es titularà Més enllà dels somnis. Tindrà format de novel·la. En un primer moment havia de dir-se Et faré somiar despert, però ja m’he cansat d’aquesta fórmula de títols. Necessitava fer un canvi.
Tens una producció molt prolífica. D’on surt el temps?
Aquesta és la gran pregunta. Sempre estic posat en mil coses. Necessitaria tenir períodes llargs de tranquil·litat per poder escriure amb continuïtat.
I mentrestant treballes de socorrista.
Sí. Des dels 18 anys. Treballar els estius de socorrista m’ha permès dedicar més temps a escriure i editar la resta de l’any.
És compatible amb l’escriptura?
Depèn de la piscina. Si és tranquil·la, pots acabar escrivint en una llibreta entre estones mortes. Algunes novel·les les he avançat així.
També has treballat en informàtica i tens el títol de sommelier. Com encaixa tot això?
Els meus estudis són d’informàtic. El curs de sommelier va sorgir gairebé per casualitat, però em va acabar fascinant. Vaig estudiar a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, aVilafranca i després vaig treballar en alguns cellers.
Aquesta relació amb el vi apareix després a la teva literatura.
Sí, tinc alguns relats eròtics vinculats amb el món vitivinícola. Jugo amb paral·lelismesde l’acte sexual i la vinificació, és divertit.
Has fet presentacions del llibre amb col·laboració de cellers.
Sí, perquè crec que el vi i la literatura eròtica mariden molt bé. A més, fer una copa abans de començar, ajuda a crear una atmosfera més relaxada. Han estat trobades molt amenes. Intento fugir de la solemnitat, vull que la gent rigui i s’ho passi bé.
D’on neix Un clau rere l’altre?
Surt d’un relat curt que havia publicat anys abans. Vaig escriure’n un altre, després una continuació, i de seguida vaig veure que tots aquells personatges havien de conviure dins una mateixa novel·la.
La novel·la té una estructura coral molt marcada.
M’agrada molt entrecreuar històries. És com construir un trencaclosques. Cada personatge té el seu relat, però al final totes les peces encaixen i és satisfactori.
Com definiries el teu procés creatiu?
Vist de des fora, és caòtic. Al meu cap, l’estructura és clara, però improviso força. Sé els punts importants on vull arribar, però entremig deixo que els personatges flueixin de manera natural.
T’encalles mai escrivint?
No gaire. El que em falta és temps, més que inspiració. Quan m’hi puc posar, les històries acostumen a sortir soles.
Un clau rere l’altre és una novel·la eròtica, però també molt humorística.
Sí, i això era important per mi. No pretenia crear una història tràgica o agredolça. Volia que fos una lectura divertida, àgil i propera, tot i així, té un punt de drama perquè el lector es preocupi pels personatges.
Eres lector de novel·la eròtica abans d’escriure-la?
No, però he consumit moltes històries en altres formats: cinema, sèries, còmics… Al final el més important és saber crear personatges creïbles i situacions humanes.
Hi ha parts autobiogràfiques?
No. És ficció. Evidentment, l’experiència personal et dona eines, emocions o referències, però no és un diari íntim.
Estàs molt implicat en la vida cultural del territori.
Sí, formo part de la secció literària de l’Agrícol, soc el cap de colla dels gegants de Sant Quintí i presideixo una associació de jocs de taula. M’agrada crear teixit cultural.
Quin és el teu pròxim projecte?
Tinc moltes idees obertes. M’agradaria publicar la novel·la Quin parell! (una comèdia), i la reescriptura d’Et recordaré en tapa tova.
