Festival de novel·la històrica del Garraf
El diumenge 5 d’octubre de 2025 em vau poder trobar al primer festival de novel·la històrica del Garraf, a Canyelles, on vaig posar parada amb Crisol Edicions amb tots els meus llibres i els editats per Crisol, de la mateixa manera que vaig tenir exemplars de llibres de l’Ateneu Mogenc o del Grup d’Estudis Quintinencs.
La idea és treure el cap a més fires de llibres i anar-me donant a conèixer.
El cas és que vaig descobrir que no únicament es feia la fira a la que m’havien convidat, jo havia de ser a Lletres a la plaça amb més editorials i llibreries, però també es feien totes les activitats que hi ha als següents cartells:
Crònica
Diumenge em llevo amb el so de l’alarma després d’haver dormit poques hores, ja que el dissabte va ser intens amb el Vilajuga i després anar a sopar. El primer que faig és treure el mode avió i revisar els missatges. El tècnic de cultura de l’Ajuntament de Canyelles fa cinc minuts que me n’ha enviat un. Em diu que la fira s’anul·la, que ha plogut molt i que les previsions no són bones. La meva reacció és imperiosa, “no fotem, fa dies que ho preparo tot: punts de llibre nous (que no es van imprimir correctament i vaig haver d’anar diverses vegades a impremta), demanar als de l’Ateneu Mogenc i als del Grup d’Estudis Quintinencs si volien que tingués llibres seus a la meva parada (encara que no els hagués editat jo), recollir aquests llibres i fer inventari, preparar tot l’estoc meu, llistar-lo, agafar canvi, etc etc
Ah! I encara més important, havia renunciat a una sortida amb la colla gegantera a Martorell. Així que em negava al fet que s’anul·lés. El tècnic em va respondre que estaven reunits a l’ajuntament decidint, i que potser no s’anul·lava al final, així que vaig vestir-me, esmorzar i anar a buscar al cotxe, tranquil·lament, però sense pausa. A Vilafranca no plovia gens.
Un cop allà, aparco i veig una munió de persones debatent si s’ha de celebrar la fira o no (ja no plovia, però el cel era gris igualment). M’hi apropo i veig l’alcaldessa i el sento dir: —Cadascú decideixi si s’hi vol posar. I alguns fàcilment van decidir de tocar els dos i d’altres no. No sabia què fer, així que em vaig dedicar a buscar als qui m’havien convidat (Joaquim Micó de Libertània22 i el Xavier, tècnic de cultura amb qui havia xerrat aquells dies previs). Primer vaig trobar al Joaquim, era en una plaça on hi havia casetes de fusta. Després de xerrar breument amb ell, em va explicar que no s’hi celebrava una sola fira, i que l’alcaldessa estava parlant amb uns paradistes d’objectes de segona mà, així que no tenia res a veure amb nosaltres. Vaig respirar alleujat, encara rai. Aleshores vaig voler saber on m’havia de col·locar, car, havia de descarregar tot el que duia al cotxe i muntar la paradeta, cosa que ja havien fet altres llibreries/editorials. Al cap d’una mica, després de buscar-lo breument, va aparèixer el Xavier, qui em va oferir amablement si volia anar “a dins”, per on passava més gent. Sense pensar massa, vaig dir que sí. Ja havia vist mentre el buscava, que “dins” era a la sala polivalent on hi havia una convenció friqui amb gent cosplayada d’Star Wars i autors amateur de fantasia. Bé, en el fons també hi encaixa la meva obra. Potser la dels grups d’estudis no gens, però què hi farem. Em col·loco a dintre esperant que hi hagi una mica més de fluïdesa i moviment de possibles compradors, ja que a fora, no hi havia ni déu, però encara era aviat.
Mentre em col·loco les coses, davant mirades encuriosides dels altres paradistes, una noia recita un tros d’una novel·la de fantasia, en castellà. Vaja, penso que ja és prou estrany, però què hi farem. El xicot del meu costat té la taula farcida d’un sol llibre, amb la portada feta amb IA de forma descarada i una edició molt cuidada amb el paper daurat. També se’m presenta en castellà i no puc evitar pensar que deuen ser una associació no catalana que per algun motiu ha decidit fer aquesta trobada al Penedès. Les lectures en castellà se succeeixen i quan ve un amic, m’ofereix quedar-se a la meva parada perquè pugui anar a donar un volt. Accepto, ja que de moment ni vendes, ni gent, gairebé. Durant el tomb, només veig una parada amb llibres en català. Ho sento, tinc una dèria en fixar-me si a la meva terra es fa servir la meva llengua, que ja sé que espanta… ves quines coses. Ho comento amb algunes persones i també se’n fan creus. Ara, que parlin o escriguin en castellà, no els fa mala gent, només faltaria: generalitzant molt la majoria de les persones establides a la fantasia solen ser amables i tranquil·les. Però no deixa de ser una invasió d’una llengua estrangera.
Per fortuna, més tard es va arreglar una mica la cosa, quan una noia va explicar un conte infantil a l’escenari, ara sí, en català. Posteriorment, el grup d’Star Wars Catalunya va donar un premi al company i amic Antoni Munné i Jordà, per la seva trajectòria, merescut i molt xulo.
No em voldria descuidar d’explicar que en una altra sala, mentrestant, es duien a terme actes del I festival de novel·la històrica del Garraf, on alguns companys i companyes del Col·lectiu Mir Geribert van fer xerrades i debats la mar d’interessants, que obviament, no vaig poder presenciar…
Pel que fa a les vendes, molt poca cosa, la pluja va fer que vingués molt poca gent, però me’n vaig endur una amistat i també un dia ben entretingut.
Pel que fa a l’entitat que organitzava la convenció de llibres de “fantasilla” i “ciéncia-sillón”, com indica el cartell, vaig saber que són de Barcelona o propers, però que hi havia convidats que havien vingut des de Madrid. Em va saber greu per ells, que duien dissabte sencer i diumenge tot el matí, per únicament comprar-se llibres entre ells i fer xarxa. Sempre podria haver sigut pitjor. De la mateixa manera, tant el festival de Canyelles Mil·lenària, com l’acte friqui, era el primer cop que es feien, per tant, cal apostar i lluitar per a futures edicions i que atraguin gent de tota mena.
Molta sort pels futurs Lletres a la plaça, convencions del “Refugi de l’aventurer”, i tot el que es vulgui muntar, són iniciatives molt bones i interessants, sempre que el temps acompanyi!
