El llibre m’ha sorprès molt gratament, quan vaig conèixer al Miquel ni tan sols sabia que escrivia, i quan m’ho va dir, vaig voler llegir-lo de seguida. Els relats gairebé tots m’han deixat amb ganes de més, de voler saber més coses sobre els personatges, sobre què podria passar després, doncs cada un d’ells té tantes bones idees que podrien tenir una novel·la, o més d’una, cada un (Especialment, els Bessons, El sentinella o Evolucionar). El que m’ha deixat més satisfet com a historia completa ha sigut Mar de glaç, on ho vaig passar malament pel protagonista, atrapat en un malson recurrent. El final… Bé, millor no dic res.
Llegiu-lo, no us decebrà!
