Ho he de deixar clar. No sóc lector habitual, per no confessar que l’únic que llegeixo són articles i poca cosa més. Però, ‘Et faré ballar la ment’, és un llibre refrescant, dinàmic i que només m’ha durat un dia de vida.
La varietat d’històries les quals en Miquel et relata, fa aquest llibre una lectura ràpida i lleugera.
Hi ha relats de tota mena. Però vull fer especial menció aquells que descriuen situacions quotidianes les quals no veiem més enllà que això mateix, una situació qualsevol. El fet de descriure-la fins a l’ínfim detall li dona una importància i bellesa que mai havíem pogut percebre.
Però ni molt menys eclipsa aquelles històries ja més elaborades. Històries com la dels bessons, la d’en Bruno, la de l’Erik; segueixen provocant-te una sensació de realitat, una sensació d’humanitat en els personatges. Són vius.
I per últim i no menys important, la peça clau del trencaclosques: Mar de glaç. És el relat que descriu sense dubtes la intenció d’aquest llibre i encara que en Miquel t’avisi d’on aniràs a parar, t’acaba atrapant fins al final.
Sí. Sense cap dubte, m’has fet ballar la ment.