Decideixo formular la pregunta a la xarxa, tot i que potser és una bogeria. Just començo a escriure-la, quan de sobte em vibra l’aparell a les mans, una vegada i una altra, sense parar. El poso en silenci. Què li agafa? De sobte, amb retard en relació a les vibracions, veig que tinc quinze missatges de diferents destinataris desconeguts. Què?
“Quina mena de broma és aquesta?”, “Amb el cos dins la xarxa, ets boig?”, “Pretens convertir-te al codi binari?”, “La única forma és sortint de casa!”, “No li feu cas, és una bola.”, “La vida ja es prou complicada com per això.”, “Boig/boja.”, “Quina estupidesa! Se t’ha acudit a tu sol@?”, “Ja! Ja! Has de donar format al cervell i després instal·lar els controladors de la xarxa sense fils, si funciona avisa’m.”, “Sense maquinari de suport és impossible!”.
Em quedo estupefacte llegint-los. M’estan responent la pregunta abans que jo la publiqui.
Comenta el fragment a les xarxes socials:
