Hi ha dies bons, hi ha dies dolents i després hi ha els dies, que per un motiu o altre, són dies memorables. Avui he signat el meu primer contracte amb una editorial. Si bé esperava que un fet com aquest s’hagués produït fa anys i anys, tampoc he sigut gens insistent en anar a darrere de cap d’elles. Els que em coneixeu ja sabeu que no soc d’aquesta mena de persones, que burxen i es fan pesats cap als altres perquè els facin cas. Al contrari, persegueixo el meu objectiu sense defallir, però buscant noves rutes, sense encallar-me en una sola i sense acceptar qualsevol preu.

A alguns us sorprendrà recordar que “Et faré ballar la ment”, o “Et faré dansar l’ànima”, o fins i tot, “Et recordaré”, fossin autoedicions, de tan bé que van anar i la bona edició presentada. Doncs sí, ho eren, maquetades per un servidor.

I ara ve la part divertida. No he signat, de moment, per realitzar una edició en tapa tova de la meva filla principal “Et recordaré”. Ho he fet per un conte… I aquest no és un relat per adults als quals esteu acostumats si m’heu llegit. És un conte per a nens i nenes, d’entre 7 i 11 anys, que ben segur que els adults també gaudireu, perquè en el fons, la meva essència com a autor, hi és, i les interpretacions que pugui tenir un adult, aniran més enllà que el que comprendran els nens en la primera lectura.

“Riu, el cranc de riu”, és un conte que tracta molts temes que totes les persones vivim personalment. Ens parla de com afecta la burla, tant cap a la resta, com per un mateix. En Riu, és un cranc verd que viu a les Deus, a la (actualment desapareguda) bassa dels nenúfars, i allà conviu amb tot l’ecosistema d’animals que hi habiten, amb les disputes territorials que això comporta, ja que cada bèstia té la seva preferència alimentaria. Hi veurem crancs, granotes, mussols, bisons, libèl·lules, pardals… I viurem, primer des de la distància emocional que en Riu posa vers tots els problemes que l’envolten, i després des de més a prop, la disputa d’entre els crancs vermells (tècnicament provinents d’Amèrica, tot i que en el conte s’anomena que venen d’un pèlag llunyà), més ganàpies, forts i sense escrúpols i els crancs verds i marronosos, més intel·ligents, però alhora més porucs.

Tracta des d’un punt de vista infantil i social, un problema que assola des de fa anys l’ecosistema dels rius catalans, la invasió d’espècies estrangeres, en aquest cas els crancs, però que també passa amb el bisó europeu, que s’ha vist reduït per la importació de la variant americana.

Tot i aquest contorn de proteccionisme ecològic, el conte tracta també altres conceptes o temes interessants, com el fet de reflexionar per un mateix allò que està mal fet, ja que en Riu, no és precisament un sant i haurà d’aprendre també a conviure en harmonia, enlloc de riure sempre de tots els altres animals. La granota, la seva única amiga i encara més important, la lluna, el faran pensar en què és el que hauria de fer per sentir-se bé, no només amb els altres, sinó amb ell mateix.

I no desvelaré més detalls, però puc dir que això només és una petita part dels aprenentatges que pot aportar “Riu, el cranc de riu”, un cranc que es diu Riu, sempre riu i que viu al riu, als nostres petits i no tan petits.

El que proposo i m’agradaria que es dugués a terme, és que es llegís a les escoles dels col·legis dels pobles del Camí del riu, ajuntaments dels quals (Sant Joan, Sant Quintí, Sant Pere, Torrelavit, Sant Sadurní i Subirats), estan implicats en la futura publicació del conte. Confio, que es farà lloc al temari per llegir-lo i comentar-lo, ja que és molt didàctic, tant per temes de “Medi natural”, com socials.

L’edició i distribució corre a càrrec d’“Edicions i propostes culturals Andana”, editorial de Vilafranca del Penedès també molt propera i que es distingeix per dur a terme projectes d’àmbit comarcal. Les il·lustracions estan sent dibuixades per l’artista Sònia Torné, de Sant Sadurní, que ja ha treballat amb mi amb les portades dels meus dos primers llibres de relats, i també en les contracobertes interiors d’“Et recordaré”, on va dibuixar la  futurista ciutat de Crisol.

Us deixo un tast de l’estil de dibuix que acompanyarà el text del conte.

“Riu, el cranc de riu” es publicarà el setembre d’aquest any 2022, si tot va bé i tindrà un format quadrat i en tapa tova, a tot color.

També vull aprofitar per dir que obro reserves des d’aquest mateix instant, ja sigui per entregar en mà o per enviament. No cal fer un prepagament, però sí comprometre’s.

El llibre encara no té un preu fix però rondarà prop dels 12€. També es podrà trobar a les llibreries penedesenques, via online, o en qualsevol llibreria catalana, que podran sol·licitar sense problemes

Gràcies per llegir-me i fins aviat!