Res. Etèria foscor. Petjades ressonant, espai indefinit, parets negres. S’atura enmig i… Que s’anava a rendir. Rendir-se quan li ho estava donant tot! Senzillament no em dona la real gana d’acabar d’aquesta manera. Ja està bé, prendré el control. Jo decideixo. Jo regeixo. Jo. Desperto en un esclat de vida entintada. Se m’il·lumina el rostre i somric. Cabell negre, pell morena, ulls bruns i llavis molsuts acompanyats d’una barba definida. Faig espetegar els dits i una aura roja m’envolta, la meva camisa vermella, la que em poso pels actes literaris apareix cobrint-me el tors superior. El meu grup preferit, Heaven Shall Burn sona a forta potència sense necessitat d’altaveus. Black Tears presideix l’escena. Sacsejo el cap amb convenciment i seguretat… Aquesta és casa meva, aquí és on apago els temors, els evaporo i faig xixines la tristor. Alçant els braços compleixo somnis i realitzo...