4 Nova dimensió

Gairebé des del primer instant, el seu cap bullia amb una pregunta latent. Què en faria d’aquell text? Per què el volia passar a ordinador? Només per tenir un record? Sí, ell era molt avesat als records. S’acumulaven dins seu com una col·lecció d’experiències bones i dolentes, i solia arrossegar-los allà on anés. Això era idoni i extremadament útil  per no cometre els mateixos errors més d’una vegada, almenys els més greus. I bé, en general, li funcionava. L’únic que semblava tenir espatllat era el radar de l’amor, perquè la resta, anava vent en popa. Confiava… Confiava que aquell cop, no seria una maleïda trampa. Què n’havia de fer, d’aquell escrit? Si no s’atrevia a parlar-li sobre l’escriptura d’aquesta estranya història… Estaria sent sincer? Res funciona quan s’amaguen les coses, encara menys una de tan grossa. Li podria enviar per a què s’ho llegís. Seria una bona manera per...

6 Un joc

La nit havia sigut moguda. Es va despertar diverses vegades per la calor, i en una d’elles, es va quedar en posició incomoda, boca avall, amb un braç sota el pit. La sang va deixar de fluir-hi i es va desvetllar altre cop, enmig d’un malson que preferia no relatar. Tenia el braç mort, com si no formés part del seu cos i un titellaire li mogués a la seva voluntat. Aleshores li va venir el record com un flaix. Ho havia fet. El primer capítol era a la xarxa…! De cop i volta, hiperventilava! Es va alçar rebotat, va anar al lavabo i es va rentar la cara. L’aire no li arribava bé, va intentar no mirar-se al mirall més d’un parell de segons i caminant, va dirigir-se al balcó, apujant la persiana i traient el cos per respirar l’aire fresc de la nit. L’aire, tan necessari, tan innecessari. Va pensar que si visqués dins la xarxa, no necessitaria respirar i va recordar una novel·la que havia...