9 Realificció

—M’estic llegint MUSA. El seu rostre es va tornar blanc com el paper. —T’agrada?—va balbucejar. —Sí…—les seves galtes es van posar roges com un tomàquet. Va notar que el seu cor bategava amb una potència que li semblava que esclataria en qualsevol moment i sense arribar-la a tocar, podia percebre els batecs ràpids de la seva MUSA. —…entenc que has estat escrivint sobre algú real. Ell va empassar saliva —Hmm, pot ser. Això ho deixo per la imaginació de cadascú. Què en penses? Els seus ulls grans oscil·laven entre les ninetes del noi i una llibreta que duia a les mans. —Pensar! Això és el que m’has fet fer, llegint-ho. —I…? Això és bo no? No m’agradaria estar escrivint alguna cosa que no aporti res. Sense pecar de pretensiós, m’agrada pensar que allò que escric pot aconseguir fer arribar a les persones a conclusions que no esperen, sobre el text o sobre ells mateixos. Les...

I no morir en l’intent

  Decideixo formular la pregunta a la xarxa, tot i que potser és una bogeria.  Just començo a escriure-la, quan de sobte em vibra l’aparell a les mans, una vegada i una altra, sense parar. El poso en silenci. Què li agafa? De sobte, amb retard en relació a les vibracions, veig que tinc quinze missatges de diferents destinataris desconeguts. Què?   “Quina mena de broma és aquesta?”, “Amb el cos dins la xarxa, ets boig?”, “Pretens convertir-te al codi binari?”, “La única forma és sortint de casa!”, “No li feu cas, és una bola.”, “La vida ja es prou complicada com per això.”, “Boig/boja.”, “Quina estupidesa! Se t’ha acudit a tu sol@?”, “Ja! Ja! Has de donar format al cervell i després instal·lar els controladors de la xarxa sense fils, si funciona avisa’m.”, “Sense maquinari de suport és impossible!”. Em quedo estupefacte llegint-los. M’estan responent la pregunta abans...