Sovint, pensava que el que feia no servia de gaire i era coneixedor que el veien com un esbojarrat, però en Bartolo no es rendia, ni es rendiria. De què servia tenir la pensió assegurada si no aprofitava el temps donant pel sac a qui l’havia condicionat a ser un esclau durant l’adultesa? Les seves obres eren art pur. Quan plegava d’esporgar, abonar, collir, o el que procedís, i havent controlat la fermentació espontània dels seus experiments de Panoràmix, sortia a escometre contra el sistema amb l’energia que li quedava. Estava creant una amalgama, ben distribuïda arreu del territori, de grafits amples, extensos, colorits, estridents i visualment difícils de descriure. Va començar sota ponts de carreteres, llocs de pas, túnels… i va seguir per exteriors de poliesportius, camps de tennis, de pàdel, murs de piscines municipals… La seva tenacitat era tan lloable com la seva rapidesa;...