Ja passaven les 00h, estava esgotat, però ho havia fet. El primer capítol estava en línia. Havia complert el que s’havia proposat, però quan de temps se sostindria tot plegat? Petaria l’endemà mateix?
Necessitava escriure aquestes línies abans d’anar a dormir. No podia simplement deixar passar aquest moment d’incertesa i angoixa. Havia de vomitar aquells pensaments com el mateix respirar. I ho estava fent. Ja circulava, es movia com la pólvora. La xarxa, la seva aliada, es podria convertir en una bomba de rellotgeria. Des de l’inici, era plenament conscient del què es feia i també sabia que les situacions inesperades que podria arribar a generar, el podrien tombar anímicament. No era sinó, part del joc al que s’havia prestat jugar.
Els primers comentaris van arribar, i els dubtes i les sospites, també. Li costava respirar. L’hauria espifiat, perquè per molt que li agradés el que havia escrit, li podia suposar un gir a l’altre plànol vital. Va agafar aire, només volia vomitar paraules, no pas el sopar…
Esperaria pacientment, dins el seu neguit i impaciència, a què passés la tempesta, i al següent capítol faria el mateix. Amb el temps, tot se sabria, no en tenia cap mena de dubte, així que… Es va conjurar a acabar aquells deu capítols que s’havia proposat, amb el final que fos, acabés com acabés, seria fidel a l’historia que estava generant.
Amb el cap com un bombo i les preocupacions emetent brunzits de mosquits assedegats, va acabar de narrar el cinquè capítol i se’n va anar al llit esgotat, sabent que el capítol cinc, havia resultat ser curtet, però que era necessari per a continuar endavant. Va decidir, content per la rebuda, publicar el sisè, avançant l’espai-temps al seu plaer.
Donava tombs, tenia calor i li costava agafar aire correctament. Tindria malsons… Encara que potser, amb sort, somniaria amb la seva MUSA i es despertaria feliç de seguir en aquell planeta.
Escrit 29/7/19 – Publicat 13/8/19
Miquel Florido Díaz – Tots els drets reservats
QUÈ EN PENSES? COMENTA-HO AL POST D’INSTAGRAM
Avançament del proper capítol:
“El neguit i la il·lusió s’havien fet una bola dins seu, i sortien amb rampells d’inestabilitat a mesura que caminava cap allà […] “
EI, L’ESCRIPTOR VA DECIDIR PUBLICAR EL SISÈ CAPÍTOL A LA VEGADA! LLEGEIX-LO JA!